Malaltia renal crònica

Plantilla:Infotaula malaltiaInsuficiència renal crònica
Tipusinsuficiència renal, nefropatia, malaltiaa renal crònica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
dihidrotaquisterol, carbonat de calci, hidròxid de magnesi, bumetanida, acetat de calci, colecalciferol, gluceptat de calci, furosemida, àcid etacrínic, magaldrat, carbonat sòdic de dihidroxialumini, torasemide (en) Tradueix, ethacrynate sodium (en) Tradueix, carbonat d'alumini, ió carbonat, lanthanum carbonate (en) Tradueix, epoetin alfa (en) Tradueix, paricalcitol (en) Tradueix, sevelamer i Methoxy polyethylene glycol-epoetin beta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GB61 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N18.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9585.6 i 585.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB11288 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000471 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine238798 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKchronic-kidney-disease-chronic-renal-failure Modifica el valor a Wikidata
MeSHD051436 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0403447 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:784 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia renal crònica (MRC) és un tipus de malaltia renal en la qual hi ha una pèrdua gradual de la funció renal que es produeix durant un període de mesos a anys, o una estructura renal anormal (amb funció normal).[1][2] Inicialment, en general, no es veu cap símptoma, però els símptomes posteriors poden incloure inflor de les cames, sensació de cansament, vòmits, pèrdua de gana i confusió.[1] Les complicacions poden relacionar-se amb la disfunció hormonal dels ronyons i incloure (en ordre cronològic) tensió arterial alta (sovint relacionades a l'activació del sistema renina-angiotensina), malaltia òssia i anèmia.[3][4][5] A més, els pacients amb MRC han augmentat notablement les complicacions cardiovasculars amb major risc de mort i hospitalització.[6] La MRC pot provocar insuficiència renal que requereixi diàlisi renal o trasplantament de ronyó.[7]

Les causes de la malaltia renal crònica inclouen la diabetis, la tensió arterial alta, la glomerulonefritis i la malaltia renal poliquística.[2][8] Els factors de risc inclouen un antecedents familiars de malaltia renal crònica.[1] El diagnòstic es fa mitjançant anàlisis de sang per mesurar la taxa de filtració glomerular estimada i una anàlisi d'orina per mesurar l'albúmina.[9] Es poden realitzar ecografia o biòpsia renal per determinar la causa subjacent.[2] S'utilitzen diversos sistemes d'estadificació basats en la gravetat.[10][11]

Es recomana la detecció de persones amb risc.[9] Els tractaments inicials poden incloure medicaments per reduir la pressió arterial, el sucre en la sang i el colesterol.[12] Els inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA) o els antagonistes dels receptor de l'angiotensina II (ARA II) són generalment agents de primera línia per al control de la pressió arterial, ja que frenen la progressió de la malaltia renal i el risc de patir malalties del cor.[13] Els diürètics de nansa es poden utilitzar per controlar els edemes i, si cal, reduir encara més la pressió arterial.[14][12][15] S'han d'evitar els AINE.[12] Altres mesures recomanades inclouen mantenir-se actiu i alguns canvis en la dieta, com ara una dieta baixa en sal i una quantitat adequada de proteïnes.[12][16] Poden ser necessaris els tractaments per a l'anèmia i les malalties òssies.[17][18] La malaltia greu requereix hemodiàlisi, diàlisi peritoneal o un trasplantament de ronyó per sobreviure.[7]

La malaltia renal crònica va afectar 753 milions de persones a tot el món l'any 2016 (417 milions de dones i 336 milions d'homes).[19][20] El 2015, va causar 1,2 milions de morts, en comparació amb 409.000 el 1990.[8][21] Les causes que contribueixen al major nombre de morts són la hipertensió arterial amb 550.000, seguida de la diabetis amb 418.000 i la glomerulonefritis amb 238.000.[8]

Clínica

  1. Alteracions hidroelectrolítiques:
    1. Retenció hídrica.
    2. Hipernatrèmia per retenció o hiponatrèmia per pèrdua de sals per nefropatia.
    3. Hiperpotassèmia que es pot incrementar per la ingesta de proteïnes, hemorràgia intestinal…
    4. Acidosi metabòlica.
    5. Retenció de fosfats.
    6. Hipocalcèmia.
  2. Alteracions cardiovasculars: insuficiència cardíaca (per retenció d'aigua i sals), HTA (hipertensió arterial, arterioesclerosi, disfunció miocardíaca…
  3. Alteracions hematològiques: s'alteren totes les sèries hemàtiques (eritròcits, leucòcits i plaquetes).
    1. Anèmia. Principal conseqüència d'una producció disminuïda de l'eritropoetina renal.[22]
    2. Alteracions leucocitàries (risc d'infeccions).
    3. Alteracions plaquetàries (causa de trastorns de la coagulació i malaltia coronària).[23]
  4. Alteracions gastrointestinals:[24]
    1. Factor urèmic.
    2. Anorèxia, nàusees, vòmits.
    3. Hemorràgia digestiva.
  5. Osteodistròfia renal: osteïtis fibroquística, osteomalàcia, osteoesclerosi.[25]
  6. Anormalitats neurològiques:[26]
    1. SNC: insomni, fatiga, asterixi (una tremolor característica que es veu a la mà estesa i que apareix en diferents tipus d'encefalopaties). Problemes cognitius.[27]
    2. Neuropatia perifèrica.
    3. Miopatia proximal.
  7. Alteracions endocrines:
    1. Afectació de la tolerància a la glucosa.
    2. Esterilitat.
    3. Hipotèrmia (no tenen respostes febrils).
    4. Hiperuricèmia.

Estadiatge

En funció de l'taxa de filtració glomerular (TFG):

Estadi 1
TFG ≥90 mL/min/1,73 m². La lesió renal es defineix com anormalitats en la sang o orina[28] o en estudis d'imatges.
Estadi 2
IR lleugera, TFG 60–89 mL/min/1,73 m².
Estadi 3
IR moderada, TFG 30–59 mL/min/1,73 m².
Sovint subdividida amb estadi 3a (45-59) i 3b (30-44).[29]
Estadi 4
IR severa, TFG 15–29 mL/min/1,73 m².
Estadi 5
Fracàs renal, TFG <15 mL/min/1,73 m².

La TFG indica el volum de fluid filtrat per unitat de temps des dels capil·lars glomerulars renals cap a l'interior de la càpsula de Bowman i la seva quantificació permet avaluar l'estat de la funció glomerular. Es mesura en mililitres per minut i existeixen diversos criteris i procediments analítics per obtenir-lo.[30]

El grau de proteïnúria és un paràmetre independent amb valor predictiu de la gravetat de la IRC i del risc cardiovascular associat.[31] L'hematúria es considera un factor de mal pronòstic en la progressió de la malaltia.[32]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «What Is Chronic Kidney Disease?». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-06-2017. [Consulta: 19 desembre 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «What is renal failure?» (en anglès). Johns Hopkins Medicine. [Consulta: 18 desembre 2017].
  3. ↑ «Insulin resistance in patients with chronic kidney disease». Journal of Biomedicine & Biotechnology, vol. 2012, 2012, pàg. 691369. DOI: 10.1155/2012/691369. PMC: 3420350. PMID: 22919275.
  4. ↑ «Kidney Failure» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 11 novembre 2017].
  5. ↑ KDIGO: Kidney Disease Improving Global Outcomes «KDIGO Clinical Practice Guideline for the Diagnosis, Evaluation, Prevention, and Treatment of Chronic Kidney Disease-Mineral and Bone Disorder (CKD-MBD)». Kidney Int, vol. 76, Suppl 113, 8-2009.
  6. ↑ «Chronic kidney disease and the risks of death, cardiovascular events, and hospitalization». The New England Journal of Medicine, vol. 351, 13, 9-2004, pàg. 1296–1305. DOI: 10.1056/NEJMoa041031. PMID: 15385656.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Kidney Failure». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases. [Consulta: 11 novembre 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, vol. 388, 10053, 10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/s0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Chronic Kidney Disease Tests & Diagnosis». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-10-2016. [Consulta: 19 desembre 2017].
  10. ↑ «Summary of Recommendation Statements». Kidney International Supplements, vol. 3, 1, 1-2013, pàg. 5–14. DOI: 10.1038/kisup.2012.77. PMC: 4284512. PMID: 25598998.
  11. ↑ Ferri's Clinical Advisor 2018 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 294–295. ISBN 9780323529570. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Managing Chronic Kidney Disease». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-10-2016.
  13. ↑ «Renin-Angiotensin System Inhibitors and Kidney and Cardiovascular Outcomes in Patients With CKD: A Bayesian Network Meta-analysis of Randomized Clinical Trials». American Journal of Kidney Diseases, vol. 67, 5, 5-2016, pàg. 728–41. DOI: 10.1053/j.ajkd.2015.10.011. PMID: 26597926.
  14. ↑ «Diuretics: a review». Annals of Clinical Biochemistry, vol. 49, Pt 5, 9-2012, pàg. 419–31. DOI: 10.1258/acb.2011.011281. PMID: 22783025.
  15. ↑ «2014 evidence-based guideline for the management of high blood pressure in adults: report from the panel members appointed to the Eighth Joint National Committee (JNC 8)». JAMA, vol. 311, 5, 2-2014, pàg. 507–20. DOI: 10.1002/14651858.CD011339.pub2. PMC: 6485696. PMID: 24352797.
  16. ↑ «Eating Right for Chronic Kidney Disease | NIDDK». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases. [Consulta: 5 setembre 2019].
  17. ↑ «Anemia in Chronic Kidney Disease». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-07-2016. [Consulta: 19 desembre 2017].
  18. ↑ «Mineral & Bone Disorder in Chronic Kidney Disease». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-11-2015. [Consulta: 19 desembre 2017].
  19. ↑ «Disparities in Chronic Kidney Disease Prevalence among Males and Females in 195 Countries: Analysis of the Global Burden of Disease 2016 Study». Nephron, vol. 139, 4, 23-05-2018, pàg. 313–318. DOI: 10.1159/000489897. PMID: 29791905.
  20. ↑ «Osteoblastogenesis of adipose-derived mesenchymal stem cells in chronic kidney disease patient with regular hemodialysis». Annals of Medicine and Surgery, vol. 84, 12-2022, pàg. 104796. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.104796. PMC: 9758290. PMID: 36536732.
  21. ↑ «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet, vol. 385, 9963, 1-2015, pàg. 117–71. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442. Table 2, p. 137 publicació d'accés obert
  22. ↑ Soriano, S «Anemia en insuficiencia renal crónica» (en castellà). BISEDEN, 1997; 1997 (2), pp: 11-13. ISSN: 2255-3517 [Consulta: 28 juny 2018].
  23. ↑ Altun E, Paydas S, Kaya B, Seydaogulları G «The relationship between inflammation, blood pressure, and mean platelet volume in chronic kidney disease» (en anglès). Saudi J Kidney Dis Transpl, 2016 Jul-Ag; 27 (4), pp: 836-838. DOI: 10.4103/1319-2442.185291. ISSN: 1319-2442. PMID: 27424714 [Consulta: 29 juny 2018].
  24. ↑ Zhang X, Bansal N, Go AS, Hsu CY «Gastrointestinal symptoms, inflammation and hypoalbuminemia in chronic kidney disease patients: a cross-sectional study» (en anglès). BMC Nephrol, 2015 Des 11; 16, pp: 211. DOI: 10.1186/s12882-015-0209-z. PMC: 4676825. PMID: 26651991 [Consulta: 28 juny 2018].
  25. ↑ Astudillo, J; Cocio, R; Ríos, D «Osteodistrofia renal y trastornos del metabolismo y la mineralización ósea asociados a enfermedad renal crónica: manifestaciones en radiología» (en castellà). Rev Chil Radiol, 2016 Gen-Mar; 22 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1016/j.rchira.2016.02.002. ISSN: 0717-201X [Consulta: 28 juny 2018].
  26. ↑ Jabbari B, Vaziri ND «The nature, consequences, and management of neurological disorders in chronic kidney disease» (en anglès). Hemodial Int, 2018 Abr; 22 (2), pp: 150-160. DOI: 10.1111/hdi.12587. ISSN: 1542-4758. PMID: 28799704 [Consulta: 28 juny 2018].
  27. ↑ Kurella Tamura M, Yaffe K, Hsu CY, Yang J, et al «Cognitive Impairment and Progression of CKD» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2016 Jul; 68 (1), pp: 77-83. DOI: 10.1053/j.ajkd.2016.01.026. PMC: 4921255. PMID: 26972681 [Consulta: 28 juny 2018].
  28. ↑ Lorenzo Sellarés, V «Parámetros Urinarios en la Enfermedad Renal Crónica» (en castellà). Nefrologia. SEN, 2018; Jun 25, pàgs: 10. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018].
  29. ↑ «Consens català sobre atenció a la malaltia renal crònica». CAMFiC.
  30. ↑ Peral-Aguirregoitia J, Lertxundi-Etxebarria U, Saracho-Rotaeche R, Iturrizaga-Correcher S, Martínez-Bengoechea MJ «Estimación de la tasa de filtración glomerular para el ajuste posológico de los fármacos. Reina la confusión» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2012; 32 (1), pp: 115-117. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11235. ISSN: 1989-2284. PMID: 22294011 [Consulta: 29 juny 2018].
  31. ↑ Montañés Bermúdez R, Gràcia García S, Pérez Surribas D, Martínez Castelao A, et al «Documento de Consenso. Recomendaciones sobre la valoración de la proteinuria en el diagnóstico y seguimiento de la enfermedad renal crónica» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2011; 31 (3), pp: 331-345. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Jan.10807. ISSN: 1989-2284. PMID: 21780317 [Consulta: 29 juny 2018].
  32. ↑ Orlandi PF, Fujii N, Roy J, Chen HY, et al «Hematuria as a risk factor for progression of chronic kidney disease and death: findings from the Chronic Renal Insufficiency Cohort (CRIC) Study» (en anglès). BMC Nephrol, 2018 Jun 26; 19 (1), pp: 150. DOI: 10.1186/s12882-018-0951-0. ISSN: 1471-2369. PMID: 29940877 [Consulta: 28 juny 2018].

Bibliografia

  • Lorenzo Sellarés, Víctor. Enfermedad Renal Crónica (en castellà). Nefrologia. Sociedad Española de Nefrología, 2017; Gen 30, pàgs: 31 ISSN 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018]. 
  • Gounden, Verena; Jialal, Ishwarlal. Renal Function Tests (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Maig 25; NBK 507821, pàgs: 9 PMID: 29939598 [Consulta: 28 juny 2018]. 

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!