Magnèsia del Sípil (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sípil (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).[1] Igual com la seva homònima de Jònia se suposadament una fundació de la gent de Magnèsia de Tessàlia.[2] S'hi trobava una mina de «pedres de Magnèsia» que eren magnetes naturals i el nom de la ciutat sobreviu en tots els derivats de la paraula magnetisme.[3]
La seva fama deriva de la important batalla de Magnèsia lliurada a les seves muralles entre els romans dirigits pels Escipions, i Antíoc III el Gran el 190 aC, en la qual el rei selèucida fou derrotat i va perdre tot seguit les seves possessions a l'Àsia Menor. La ciutat es va rendir ràpidament als romans.
Durant la guerra amb Mitridates del Pont al segle i aC els habitants de la ciutat es van defensar de l'atac dels pòntics.
Durant el regnat de Tiberi la ciutat fou destruïda per un terratrèmol i l'emperador va donar diners per la seva reconstrucció.
Encara era una ciutat de certa importància al segle v i continua essent esmentada durant el període romà d'Orient. El 1313 fou capturada pels turcs del Beylik de Saruhan-oğhlu. Fou tanmateix residència temporal dels soldans turcs. El seu nom modern és Manisa i les ruïnes de l'antiga ciutat molt poc importants.
↑Schmitz, Leonhard. «Magne´sia.2». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
