Està situat al centre-nord del municipi. Limita al sud amb els districtes Casco Antiguo i San Pablo-Santa Justa; a l'est i al nord amb el districte Norte; i a l'oest amb el de Triana. Abarca (d'est a oest) des del riu Guadalquivir fins a la Carretera de Carmona i (de nord a sud) des de la Ronda de Circumval·lació de l'ES-30 fins a la Ronda del Casco Antiguo.
El districte conté barris més petits com León XIII, Miraflores, o el Polígono Norte com a segell més representatiu del districte; així com el parc de Miraflores, limítrof ja a la circumval·lació de l'ES-30. El barri compta amb la localització del Parlament d'Andalusia (antic Hospital de las Cinco Llagas), l'Hotel Macarena, la muralla de la Macarena, la Torre de los Perdigones al parc homònim, o l'Hospital Universitari Verge de la Macarena.
Hi ha un petit xoc sempre amb la gràcia i la simpatia dels sevillans, entre el barri de Triana i el barri de la Macarena per intentar arribar a desxifrar quina Verge és més bella en la Madrugá de la Setmana Santa. És una vella rivalitat com la que existeix entre el Sevilla - Betis.
Etimologia del topònim
Es desconeix amb exactitud la procedència el topònim Macarena. Entre les diferents hipòtesis hi ha la possibilitat àrab en el vocable Macarea, o possiblement tingui a veure el nom de Bab–al-Makrin, amb el que era conegut l'arc de la Macarena en temps de la dominació musulmana.[1] Seguint en la cultura àrab, també hi ha la teoria que el nom procedeixi del d'una infanta musulmana que vivia al costat de la muralla.[2]
Una altra de les hipòtesis sobre el seu origen seria la paraula Macarius, procedent de la seva etapa romana, concretament d'un patrici amb aquest nom que hauria tingut grans propietats a la zona,[3] i fins i tot seguint la mateixa línia en el temps altres historiadors vinculen l'origen del seu nom con el de Macària, una filla d'Hèracles.[2]
Al contrari del que comunament es pensa, el barri no pren el seu nom de la venerada imatge de l'Esperança Macarena, sinó que és aquesta Verge la que tenint advocació a l'Esperança pren el nom del barri com a referència.[4]
Les muralles almoràvits estan fetes des de les primera meitat del segle xii amb calç i còdols i tenen un gruix de dos metres. Aquestes muralles han envoltat Sevilla fins a mitjan segle xix. El tram que trobem a la Macarena és el millor conservat.