La toledana[1] Mabel Lozano va cridar l'atenció des de jove pel seu físic (1,80 m), estètica (cabells curts) i per les seves aficions (jugar al futbol) pel que rebia el sobrenom de "la machirulo" o "chicote". Quan va anar a estudiar a Madrid va entrar en contacte amb el món de les passarel·les de moda, motiu pel qual va estar vivint al Japó, París i Milà. Al seu retorn va aconseguir la popularitat quan va començar a treballar en mitjans televisius.[2] El 19 d'abril de 2020 va comunicar en el seu compte d'Instagram que pateix càncer de mama, diagnosticat al març.
Entrevistada per Esperanza Calzado a la Universitat de Jaén (8-11-2013)
En 2007 dona un cop de timó a la seva trajectòria després de passar per la universitat per a estudiar cinema i realitzar un màster de cinema social i drets humans en la Universitat de Galway, començant una carrera com a documentalista pels drets humans, escrivint i dirigint el seu primer llargmetratge documental Voces contra la trata de mujeres, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya, on denúncia la compra-venda de dones i nenes, amb finalitats d'explotació sexual. Voces contra la trata de mujeres ha estat utilitzat per a la formació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i la Fiscalia.[3]
Des de llavors, a més de curts i espots, ha elaborat altres llargmetratges documentals: La Teoría del espiralismo2009, protagoniztat per cinc esportistes paralímpiques; Las sabias de la tribu2010, com a homenatge a les generacions de dones de la postguerra que van lluitar pels seus drets; Mare 2012, documental sobre la maternitat del segle xxi.
En 2014 va estrenar el curt Las mujeres que triunfan en el que parla sobre l'èxit de les dones de més de 45 anys.[4][5]
El 2015 estrena el documental Chicas nuevas 24 horas,[6] sobre el tràfic i explotació sexual de dones; és una coproducció entre l'Argentina, Colòmbia, Paraguai, el Perú i Espanya[7] que va ser candidata al Goya[8] i als Premis Platino del Cinema Iberoamericà.[3]
El 2017 va publicar "El proxeneta" la història real en primera persona d'un tractant de dones a través de la qual repassa l'evolució de la prostitució i tracta a Espanya des de la dècada dels 80.[9][10]
2013 va rebre el VI Premi Participando Creamos espacios de Igualdad en la categoria d'Art i Cultura, atorgat pel Consell de les Dones del municipi de Madrid.[12]
2016 Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per la sensibilització en documentals contra tot tipus d’explotació sexual i a favor dels drets humans.[18]
2017 Ciutadana d'Honor per l'Ajuntament de Toledo.[19]
2018 Premi Rodolfo Walsh a la Millor Obra Policíaca de No Ficció de 2017 escrita en espanyol per la seva obra El proxeneta, que narra la vida de l'amo d'un dels grans prostíbuls d'Espanya.[20][21]
2018 va rebre el premi Millor Guió Activista 2018, en la XXI Edició dels Premis Dones Progressistes 2018 atorgats per la Federación de Mujeres Progresistas.[22]
2021 va rebre el Goya 2021 al Millor Curtmetratge Documental pel film Biografia del cadáver de una mujer.[23]
