La música tradicional comprèn les músiques populars genuïnes.[1] En aquest àmbit actua el Consell internacional de la Música tradicional (CIMT).
La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual.
Gèneres
Els gèneres musicals tradicionals es poden classificar de diferents maneres. Es pot fer des d'un punt de vista geogràfic en referència a l'origen de cada gènere. Tot i així, en la majoria de casos els gèneres han ultrapassat les fronteres i malgrat tenir origen localitzat no és estrany trobar-ne mostres arreu. Cal dir també que molts gèneres musicals perden o reajusten la primera identitat en funció de les adaptacions que se'n fan. Per exemple, sovint es troben cants aflamencats però que rítmicament no s'hi corresponen.[2]
Als Països Catalans
A Catalunya hi ha gèneres musicals de llarga tradició, com la sardana, que es remunta al segle xviii, la corranda o els goigs, que originàriament estaven dedicats a lloar la Mare de Déu. Altres gèneres són les havaneres, que van arribar a través dels navegants que comerciaven amb Cuba; la jota, que es balla i canta en tota mena de circumstàncies i amb coreografies diferents; la rumba flamenca o la rumba catalana, que van desenvolupar els gitanos catalans.[2]
Alguns gèneres musicals són la sardana, la corranda, els goigs, les havaneres, la jota, la rumba catalana, el garrotín, la patacada i el flamenc, per exemple. Els gèneres musicals tradicionals es barregen cada vegada més amb noves aportacions que no tenen a veure amb la tradició. Música tradicional i tecnologia semblen una proposta de futur. La música folk de diferents procedències aposta per fusionar-se i readaptar-se.[2]
Vegeu també
Referències
