Els músculs elevadors de les costelles (musculi levatores costarum) o músculs supracostals,[1][nota 1] són 12 músculs situats a cada costat del tronc que s'estenen des d'una apòfisi transversa a la costella immediatament inferior. Són uns feixos forts, amb una forma més o menys triangular, amb un vèrtex superior i una base inferior ampla. El primer múscul s'origina en les apòfisis transverses de la darrera vèrtebra cervical (C7), i l'últim en l'apòfisi transversa de la penúltima dorsal (D11); per tant, en totes, en les apòfisis transverses de les dorsals D1 a D11. Es dirigeix obliquament cap avall i enfora, de manera paral·lela a la part posterior dels intercostals externs. Cadascun d'ells s'insereixen en la vora superior i en la superfície externa de la costella immediatament inferior a la vèrtebra en la que té l'origen.[2]
Cadascun dels quatre músculs inferiors es divideixen en dos fascicles: els supracostals curts, que s'insereixen entre la tuberositat i l'angle de la costella; els supracostals llargs, que arriben fins a la segona costella inferior al seu origen.[2]
Malgrat el seu curt braç de palanca, en contreure's, tiren de la costella cap amunt, augmentant els diàmetres transversal i anteroposterior del tòrax. Per tant, eleven les costelles tot i que es discuteix la seva importància dins l'acte respiratori. També, es creu que mitjançant les seves insercions costals, poden rotar i flexionar lateralment la columna vertebral.[2][3]
Notes
- ↑ El Diccionari enciclopèdic de medicina opta per la denominació de músculs supracostals com a principal. En canvi, el Termcat, més d'acord amb la denominació de la Terminologia Anatomica, considera que el múscul elevador de les costelles (en singular) és la principal denominació, i músculs supracostals és una sinonímia complementària. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36ª. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 606. ISBN 84-205-2299-6.
- ↑ Primrose, W. B. «Chest movements and the intercostal muscles». Br. J. Anaesth., 24, 1, 1952, pàg. 3-24. DOI: 10.1093/bja/24.1.3.
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Vegeu també
Enllaços externs
