La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòllera[2] (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.[3]
Descripció
Fa 65 cm de llargària màxima (3.635 g), tot i que, normalment, en fa 25.
Cos una mica alt, esvelt, lleugerament comprimit i allargat.
Té un barbelló al mentó amb un gran nombre de cèl·lules gustatives, les quals li ajuden a detectar preses que s'amaguen als fons tous.
Dues aletes dorsals toves: la primera és curta i arrodonida, mentre que la segona és més llarga. El tercer radi de la primera aleta dorsal no és pas més llarg que la resta.
Aletes pectorals arrodonides.
Aletes ventrals formades per dos radis molt allargats que s'estenen fins a l'origen de l'aleta anal.
Cua arrodonida.
Té al voltant de 120-140 escates a la línia lateral i 11-12 entre la base de la primera aleta dorsal i la línia lateral.
És d'aspecte semblant a la bròtola de fang, té un color marró negrós o marró vermellós al dors, més clar en els flancs i el ventre.[4][5][6][7][8][9]
Espècies semblants
Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).[8]
És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.[4][7]
Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.[4][11][7]
Ús comercial
La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.[4][17][18][9]
↑ 9,09,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 59.
↑Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
↑Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
.svg){kind=icon}
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2023-07-27,_DD_22.jpg)
