 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022) |
Línia EP1
Esplubús|
| Municipi(s) | Esplugues de Llobregat |
|---|
| Tipus servei | Diürn, urbà |
|---|
| Entrada en servei | 1 de juny de 1993 (1993-06-01) |
|---|
| Parades | 54 |
|---|
| Freqüència | 10-15 min (feiners)
15 min (dissabtes)
30 min (festius) |
|---|
| Franja horària | 6:30h-21:40h (feiners)
8:30h-21:10h (dissabtes)
8:45h-20:45h (festius) |
|---|
| Operador | Soler i Sauret |
|---|
| Autoritat | Autoritat del Transport Metropolità |
|---|
| Noms anteriors | Esplubús, EPB, E1 |
|---|
|
| Cotxeres i tallers | Ctra. Laureà Miró 426, 08980, Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) |
|---|
Adaptada a PMR  |  Sí |
|---|
La línia EP1 d'autobusos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una línia urbana d'Esplugues de Llobregat gestionada per Soler i Sauret.[1] Actualment, comença el seu recorregut a l’Hospital Sant Joan de Déu, passa pels barris espluguencs de Finestrelles, Centre, Can Clota, Ca n'Oliveres, Can Vidalet, la Plana, la Mallola i la Miranda, on acaba en la confluència dels carrers Dr. Gimeno i de l'Est. En l'actualitat, té un tram comú amb l'altra línia urbana d'Esplugues, l'EP2 entre Laureà Miró - Nord i Av. de la Miranda - Pl. de la Constitució.[1]
Compta amb cinquanta-quatre parades, algunes de les quals tenen enllaços a altres transports com autobusos de TMB, autobusos interurbans, Metro o TRAM. La seva freqüència de dilluns a dissabtes és de 15 minuts (10 minuts a hora punta) i els festius de 30 minuts.
Els seus horaris són:
- Feiners excepte agost: De 06:30 h a 21:40 h.
- Dissabtes i feiners d'agost: De 8:30 h a 21:10 h.
- Festius: De 08:45 h a 20:45 h.
Història
Els primers incisos sobre establir una línia urbana a Esplugues de Llobregat la trobem a la pàgina 32 del diari La Vanguardia del 13 de gener del 1977. L'alcalde d'aleshores, el Sr. Català i Soler, va convocar una roda de premsa per presentar un projecte d'autobús urbà a la població, com els que ja hi havia a les poblacions veïnes de Sant Joan Despí o Sant Feliu de Llobregat.
Primer Esplubús (1977 - 1993)
La veritable història del bus urbà comença l’1 de juny de 1977 quan el president de l'Entitat del Transport Metropolità, Joan Torres i l'alcalde d'Esplugues, Antoni Pérez Garzón el van presentar a la Plaça Santa Magdalena. Estava explotada per autobusos blanc-i-blaus i tenia una freqüència de 45 minuts que connectava en forma de circumval·lació els barris d'Esplugues que carien de transport públic amb els llocs més importants de la ciutat i l'estació de metro de la Zona Universitària. El bitllet costava 115 pessetes.
| Nº
|
Nom de la Parada
|
Barri
|
| 1
|
Plaça Secretari Oliva
|
La Miranda
|
| 2
|
Plaça de la Constitució
|
La Mallola
|
| 3
|
Plaça de les Moreres
|
El Centre
|
| 4
|
Laureà Miró (Ajuntament)
|
El Centre
|
| 5
|
Avinguda d'Isidre Martí (Ambulatori)
|
La Plana
|
| 6
|
Carretera de Cornellà (Mercat de la Plana)
|
La Plana
|
| 7
|
Plaça de la Sardana
|
La Plana
|
| 8
|
Bruc
|
La Plana
|
| 9
|
Mestre Joan Corrales - Rovellat
|
La Plana
|
| 10
|
Francesc Llunell (Poliesportiu La Plana)
|
La Plana
|
| 11
|
Plaça del Sol
|
La Plana
|
| 12
|
Camí de Can Boixeres
|
Can Clota
|
| 13
|
Camí de Can Nyac
|
Can Clota
|
| 14
|
Molí (Metro Can Vidalet)
|
Can Vidalet
|
| 15
|
Molí (C. F. Can Vidalet)
|
Can Vidalet
|
| 16
|
Laureà Miró (Ronda de Dalt)
|
Can Clota
|
| 17
|
Laureà Miró (Can Clota)
|
Can Clota
|
| 18
|
Avinguda dels Països Catalans (Residència Blume)
|
El Centre
|
| 19
|
Carretera d'Esplugues (Parc de Cervantes)
|
Barcelona
|
| 20
|
Hospital Sant Joan de Déu
|
Finestrelles
|
| 21
|
Joan Miró (Escola Isabel de Villena)
|
Finestrelles
|
| 22
|
Plaça Doña Carolina (Torre dels Lleons)
|
Ciutat Diagonal
|
| 23
|
Avinguda de Jacint Esteva Fontanet (Col·legi Alemany)
|
Ciutat Diagonal
|
| 1
|
Plaça Secretari Oliva
|
La Miranda
|
Esplubús a Sant Just (1993 - 2005)
El 4 de desembre de 1993 l'Esplubús canvia el seu recorregut per endinsar-se al municipi veí de Sant Just Desvern. El recorregut era el mateix però en arribar a la Plaça de la Constitució continuava per Via Augusta i Sant Josep Canigó, i després per Bonavista i Major.
Referències
