Louise Weiss

Plantilla:Infotaula personaLouise Weiss
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1893 Modifica el valor a Wikidata
Arràs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1983 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMagny-les-Hameaux, 48° 44′ 38.03″ N, 2° 3′ 40.78″ E Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament Europeu

17 juliol 1979 – 26 maig 1983

Circumscripció electoral: França

Dades personals
FormacióLycée Molière (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptor Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Saint-Quay-Portrieux Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorL'Europe nouvelle (en) Tradueix (–1934) Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament per la República Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLouis Lefranc Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé IMBERT IMBER Modifica el valor a Wikidata
ParesPaul Louis Weiss Modifica el valor a Wikidata  i Jeanne Javal Modifica el valor a Wikidata
GermansJenny Aubry Modifica el valor a Wikidata
ParentsÉmile Javal, avi
Alice Weiller, tia Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2958855 Modifica el valor a Wikidata

Louise Weiss (Arràs, 25 de gener de 1893-Magny-les-Hameaux, 26 de maig de 1983) fou una periodista, escriptora, feminista i política francesa.[1]

Biografia

Reproducció del saló parisenc de Louise Weiss al Museu de Saverne

Louise Weiss naix en el si d'una família cosmopolita d'Alsàcia. Son pare, Paul Louis Weiss, enginyer de mines, era un distingit protestant alsacià originari de La Petite-Pierre. Els avantpassats de sa mare, Jeanne Javal, eren originaris de la petita localitat alsaciana de Seppois-li-Bas. Va créixer a París i esdevingué professora contra el desig de la seua família, i obtingué també un títol de la Universitat d'Oxford. Entre 1914 i 1918 treballà com a infermera de guerra i fundà un hospital a Côtes-du-Nord. Entre 1918 i 1934 publica la revista L'Europe nouvelle; després, fins a la Segona Guerra mundial, promou el sufragi femení. El 1936 fou candidata a les eleccions parlamentàries pel cinqué districte de París.

Durant la guerra participà activament en la resistència i fou redactora en cap de la revista clandestina Nouvelle République entre 1942 i 1944. El 1965 participa activament en l'Institut Francés de Polemologia, fundat per Gaston Bouthoul a París el 1945. Recorregué l'Orient Mitjà, Japó, Xina, Vietnam, Àfrica, Alaska, l'Índia, etc.; feu documentals i publicà llibres sobre els seus viatges. El 1979 era europarlamentària representant el partit gaullista.

Publicacions de Louise Weiss

Obres polítiques

  • La République Tchécoslovaque (1919)
  • Milan Stefanik, Praga (1920)

Obres biogràfiques

  • Souvenirs d'une enfance républicaine, Denoël, París (1937)
  • Ce que femme veut, Gallimard, París (1946)
  • Mémoires d'une Européenne, Payot-Albin Michel, París, 6 toms (1968-1976)

Novel·les

  • Délivrance, Albin Michel, París (1936)
  • La Marseillaise, TU et II París, (1945); T. III París (1947)
  • Sabine Legrand, París (1951)
  • Dernières voluptés, París (1979)

Obres de teatre

  • Arthur ou els joies du suïcidi
  • Sigmaringen ou els potentats du néant
  • Le récipiendaire
  • La patronne
  • Adaptation des Dernières voluptés

Relats de viatge

  • L'or, le camion et la croix, París (1949)
  • Le voyage enchanté, París (1960)
  • Le Cachemire, Els Albums des Guides Bleus, París (1955)
  • Tempête sur l'Occident, Albin Michel (1976)

Assaig sociològic

  • Lettre à un embryon, Julliard, París (1973)

Art, arqueologia i folklore

  • Contes et légendes du Grand-Nord, París (1957)

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2017. [Consulta: 15 juliol 2016].

Bibliografia

  • Bertin, Célia (1999). Louise Weiss, París: Albin Michel ISBN 2226107762 
  • Debré, Jean-Louis, i Valérie Bochenek (2013). Ces femmes qui ont réveillé la France, París: Arthème Fayard, 374 p. (ISBN 978-2-213-67180-2)
  • Lœtscher, Michel (2009). Louise Weiss, uneix Alsacienne au cœur de l'Europe, Éd. Plau Stanislas.
  • Reytier, Marie-Emmanuelle (2011). Louise Weiss : pacifiste et féministe parell opportunisme ? ou parell conviction ?, dans Femmes, culture et pouvoir, Centre universitaire d'études québécoises, Université de Laval, Canadà.

Videografia

  • Louise Weiss, uneix femme d'influence, documentaire télévisé d'Alain Jomy, 2003

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!