Louis Decazes

Louis Decazes

Nom original	(fr) Louis, duc de Decazes (fr) Louis Decazes
Biografia
Naixement	29 maig 1819 París
Mort	16 setembre 1886 (67 anys) Borg (França)
Député des Alpes-Maritimes ^(fr)
7 novembre 1877 – 7 desembre 1878 Legislatura: segona legislatura de la Tercera República Francesa
Diputat del Sena
8 març 1876 – 25 juny 1877 Legislatura: primera legislatura de la Tercera República Francesa
Président du Conseil général de la Gironde ^(en)
octubre 1874 – agost 1876 ← Émile Fourcand – Adrien Léon →
Ministre d'Afers Exteriors de França
25 maig 1873 – 19 novembre 1877 ← Charles de Rémusat – Gaston de Banneville → Membre del gabinet: Cabinet de Broglie I ^(en) , Cabinet de Broglie II ^(en) , Ministers of Louis Buffet ^(en) , Ministers of Jules Dufaure ^(en) , gouvernement Jules Dufaure IV ^(fr) , Simon cabinet ^(en) , Gouvernement Albert de Broglie III ^(fr)
Ambaixador de França al Regne Unit
1873 – 1873 ← Jacques Victor Albert de Broglie – Sosthène II de La Rochefoucauld →
Diputat de la Gironde
12 febrer 1871 – 7 març 1876 Legislatura: Assemblea Nacional
Ambassador of France to Portugal ^(en)
1847 – 1848
Ambaixador de França a Espanya
1846 – 1847
Camarlenc monarca de Dinamarca
1840 –
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic
Membre de	Cercle des chemins de fer ^(en)
Obra
Localització dels arxius	arxius diplomàtics de França [ 54PAAP]
Altres
Títol	Duke of Decazes ^(en)
Fills	Jean Decazes
Pares	Élie Decazes   i Egédie de Beaupoil de Saint-Aulaire
Premis
Gran Oficial de la Legió d'Honor  Comandant de l'Orde de l'Estrella Polar  comanador de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  comandant de l'Orde de la Dannebrog

Louis Charles Élie Amanien Decazes (París, 29 de maig del 1819 - castell de La Grave, Bonzac (Gironda), 26 de setembre del 1886), segon duc de Decazes i segon duc de Glücksbierg, va ser un diplomàtic i parlamentari francès.

Biografia

Louis Decazes fou el fill gran del reialista Élie Decazes, par de França, ministre de l'Interior i futur president del Consell de ministres francès, i de la segona esposa d'aquest, Wilhelmine de Beaupoil de Saint-Aulaire. De ben jove entrà a la carrera diplomàtica, i el 1841 ja era secretari d'ambaixada a Londres, i el 1843 a Madrid. Posteriorment va ser enviat especial davant del rei d'Espanya (a Madrid, 1846), i davant del rei de Portugal (a Lisboa, 1847). Nomenat membre del Consell General de la Gironda el 1846, en la revolució francesa de febrer del 1848 va ser destituït de tots els càrrecs públics que ocupava. Es reincorporà al Consell General el 1864.

Es presentà per la Gironda a les eleccions legislatives del 1869 -sense èxit-, i a les del 1871, que guanyà. Va ser nomenat per a l'ambaixada de Londres (6 de setembre del 1873), i poc després rebé la cartera d'Afers Estrangers, substituint-hi el duc de Broglie (22 de novembre). Retingué el càrrec sota diferents governs (de Broglie, de Cissey, Buffet, Dufaure i Simon) fins al 23 de novembre del 1877. En paral·lel, el 1876 havia estat reelegit diputat, pel 8è districte de París, i el 1877 es presentà per dues circumscripcions, Liborna (Gironda) i Lo Puget Tenier (Alps Marítims). Punxà a la primera, però fou elegit per la segona; el resultat, però fou invalidat per irregularitats. Es presentà a les eleccions senatorials, però no pogué aplegar prou vots i es retirà de la vida política.

El 3 d'agost del 1863 s'havia unit matrimonialment a Séverine-Rosalie von Löwenthal (1845-1911), membre d'una família alemanya^[1] establerta a la capital austríaca. Tingueren dos fills: Jean, futur duc Decazes, i Wilhelmine. En enviudar, Severine Rosalie es casà ^[2] amb el príncep Josef Lubomirski.

Va ser distingit amb el títol de Gran Oficial de la Legió d'Honor (18 de juliol del 1876), els graus de comandant de l'orde de Carles III, de l'orde de Dannebrog i de l'orde de l'Estrella Polar de Suècia, el títol de camarlenc del rei de Dinamarca ^{[nt 1]} i la Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica.

Notes

1. «	Lettres Patentes portant que le duc Louis Decazes de Glucksbierg, né en mai 1819, est autorisé à accepter le titre de chambellan de Sa Majesté le Roi de Danemark, sans perdre la qualité et les droits de Français ; à la charge expresse par lui de ne jamais, et sous quelque prétexte que ce puisse titre, porter les armes contre la France, sous les peines contenues dans les lois et ordonnances du royaume. Paris, 29 février 1840	»
   — Bulletin des lois du Royaume de France [3]

Referències

1. «Casa Löwenthal de Linau, al web "novanobilitas"» (en txec). Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 1r febrer 2015].
2. «La Casa dels prínceps de Lubomirski, al web "Almanach de Gotha» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2015].
3. «14.439». Bulletin des lois du Royaume de France, XVII, 17-08-1840, pàg. 454.