Lorenzo Palacín Badorrey (Berlanga de Duero, 1935 - 10 d'abril de 2022) va ser el segon batlle d'Esplugues de Llobregat des de la recuperació de la democràcia. Va succeir Antoni Pérez Garzón en el tercer any de mandat a causa d'una sentència per prevaricació que l'inhabilitava en el càrrec.[1] Va cedir el càrrec a Pilar Díaz i Romero un any abans de les eleccions del 2007.[2] Durant el franquisme va lluitar en la clandestinitat contra el règim.[3] Va ser president de l'empresa municipal Sociedad Municipal Mixta de Promoción y Gestión de Servicios de Esplugues, SA.[4]
Trajectòria política i institucional
Entrada a l'Ajuntament d'Esplugues
Lorenzo Palacín anava de número 10 a les primeres eleccions municipals pel PSC a Esplugues de Llobregat. Era treballador del sector elèctric i secretari de la Secció Sindical de la UGT.[5] Tot i que el PSC va treure només 9 diputats, Palacín va entrar com a regidor al Ple del 12 de març del 1980 a causa de la dimissió del socialista José Alonso Puertas.[6]
Tinent d'alcalde
En les eleccions de 1983, que el PSC va guanyar amb majoria absoluta amb 15 regidors de 21,[7] anava de número 6.[8] Va ocupar l'àrea d'Ensenyament, Cultura, Esports i Joventut.[9] Entre el 12 de desembre de 1984 i el 9 gener de 1985 va ser nomenat tercer tinent d'alcalde després de la renúncia del regidor socialista Celedonio Fernández Ródenas.[10]
En les eleccions municipals de 1987 figurava en la segona posició a les llistes socialistes, just per sota de l'alcalde, Antoni Pérez.[11] En el Ple extraordinari de cartipàs del 8 de juliol va ser designat primer tinent d'alcalde i membre de la Comissió de Govern.[12]
Accés a l'alcaldia
Va continuar sent número 2 a les llistes del PSC[13][14] i primer tinent d'alcalde[15] fins a la dimissió d'Antoni Pérez per una sentència per prevaricació, que va inhabilitar el fins aleshores alcalde per 8 anys.[1] Lorenzo Palacín va prendre possessió del càrrec d'alcalde el 19 d'abril del 1998.[2] A més de primer tinent d'alcalde des del 1991, havia estat responsable dels Serveis Generals i Econòmics i de la regidoria d'Educació i Ensenyament, a més de portaveu del grup municipal del PSC.[16]
En les dues eleccions següents va encapçalar les llistes del PSC a Esplugues, que va guanyar per majoria absoluta (any 1999, 14 regidors de 21; any 2003, 12 regidors).[2] El projecte polític era clarament continuista en matèria de benestar i cohesió, urbanisme, promoció econòmica i transparència i eficiència,[17] amb un impuls per a la "segona gran transformació d'Esplugues".[18] Aquesta transformació, que incloïa la construcció d'un auditori nou, la reedificació dels mercats de la Plana i de Can Vidalet i la urbanització del torrent d'en Farré, va provocar alguns problemes, per exemple pel que fa a les obres de l'anomenat Pla Caufec o el tramvia, que va aixecar moltes protestes ciutadanes.[3][19]
Comiat
Finalment, el 12 de juny del 2006 Lorenzo Palacín va renunciar al càrrec en favor de Pilar Díaz i Romero.[2][20] Lorenzo Palacín va continuar sent regidor d'Educació i membre de la Junta de Govern[21] L'oposició va criticar en línies generals aquest canvi perquè es considerava un acte electoralista per promocionar el futur candidat a l'alcaldia a mig mandat.[22] En general, se'l considerava un alcalde estimat i molt proper als ciutadans.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Torres, Manel. «El alcalde de Esplugues dimite tras ser condenado por prevaricación». El País. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Alcaldes d'Esplugues de Llobregat». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'acomiadament a l'Alcalde Palacín». Crònica de la Vida d'Esplugues, juny-juliol 2006, pàg. 3.
- ↑ «Consulta de dades - Sociedad Municipal Mixta de Promoción y Gestión de Servicios de Esplugues, SA». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «126 candidatos para 21 puestos de concejal - Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)». Crònica de la Vida d'Esplugues, 3-1979, pàg. 8.
- ↑ «Plenos municipales, día 12-3-80». Crònica de la Vida d'Esplugues, 358-359, abril-maig 1980, pàg. 5.
- ↑ «Consulta de dades, eleccions municipals d'Esplugues». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Las elecciones municipales». Crònica de la Vida d'Esplugues, 394-395, abril-maig 1983, pàg. 7.
- ↑ «Cartapacio municipal». Crònica de la Vida d'Esplgues, 396, 6-1983, pàg. 3.
- ↑ «Resumen acuerdos plenarios. Nuevo Cartapacio». Crónica de la Vida d'Esplugues, 415-416, gener-febrer 1985, pàg. 4.
- ↑ «P.S.C. (P.S.C. - P.S.O.E.)». Crònica de la Vida d'Esplugues, 444, 6-1987, pàg. 6.
- ↑ «Pleno extra 8 julio. El cartapacio». Crònica de la Vida d'Esplugues, 447, 9-1987, pàg. 6.
- ↑ «Partit dels Socialistes de Catalunya. Llista de candidats». Crònica de la Vida d'Esplugues, 491, 5-1991, pàg. 6.
- ↑ «Eleccions municipals. PSC. Candidats». Crònica de la Vida d'Esplugues, 539, 5-1995, pàg. 9.
- ↑ «Crònica local. Nou cartipàs». Crònica de la Vida d'Esplugues, 492, 6-1991, pàg. 3.
- ↑ «Crònica local. Elecció del nou alcalde en la persona de Lorenzo Palacín». Crònica de la Vida d'Esplugues, 575, 5-1978, pàg. 3-4.
- ↑ Palacín Badorrey, Lorenzo «Eleccions municipals. PSC. "Para que gane Esplugues"». Crònica de la Vida d'Esplugues, 588, 6-1999, pàg. 10.
- ↑ Romero García, Cèsar «Millor per a Esplugues». Crònica de la Vida d'Esplugues, 622-623, març-abril 2003, pàg. 14.
- ↑ Fernández Guerrero, David. «Mil personas piden en Esplugues la retirada de los cargos a seis jóvenes». [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ Ayuso, Glòria. «Pilar Díaz (PSC) sustituye al también socialista Palacín en la alcaldía de Esplugues». [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Canvia l'organigrama municipal». El Pont d'Esplugues, juny-juliol 2006, pàg. 8.
- ↑ «Portaveus». El Pont d'Esplugues, juny-juliol 2006, pàg. 32.
