Lodià

Lodià

Mapa de la cultura lodiana (groc) dins del context d'altres cultures ceràmiques del neolític al Llevant meridional. En verd la cultura jarmukiana i en morat la mizzanim.
Tipus	cultura arqueològica
Període	Neolític ceràmic
Inici	mil·lenni V aC
Fi	segle XLV aC
Precedit per	khiamià
Seguit per	Cultura Uadi Rabah

El lodià o Jericó IX és una cultura ceràmica d'època neolítica present al Llevant meridional, que data de la primera meitat del V mil·lenni aC, Va existir paral·lelament a les cultures jarmukiana i nizzanim. La cultura lodiana apareix principalment en zones situades al sud del territori que ocupava la cultura jarmukiana: al Xefela i a l'inici de la plana costanera palestina; les muntanyes de Judea i a les regions desèrtiques al voltant del mar Mort.^[1]

La cultura de Jericó IX es defineix per la seva ceràmica distintiva. Va ser identificat per primera vegada per John Garstang durant les seves excavacions de l'estrat IX a Jericó. Thomas Levy va encunyar més tard el terme "lodià", canviant el jaciment tipus de Jericó al de Lod, excavat per primera vegada per Jacob Kaplan a la dècada de 1950. La relació entre la cultura lodiana i les altres dues cultures neolítiques de ceràmica del sud del Llevant, la jarmukiana i la cultura Uadi Rabah, s'ha debatut durant molts anys. Levy va argumentar que la lodiana hauria estat una tradició ceràmica de curta durada que va sorgir després del jarmukià i abans del Uadi Raba.^[2]

La majoria dels assentaments coneguts associats a la cultura lodiana eren petits i efímers. Dels pocs jaciments que s'han trobat restes d'arquitectura, sembla que els habitants vivien en estructures circulars, semisubterrànies, arrodonides, de 2-3 metres de diàmetre, fetes amb tàpia. Al costat de les estructures hi havia moltes fosses excavades per aquests habitants. Mantenien animals domèstics, com ara ovelles, cabres, bovins i porcs, i també pescaven i caçaven la gasela salvatge. Se suposa que també van conrear els cultius típics del Neolític, com cereals i llegums, però no s'ha recuperat cap evidència arqueobotànica dels jaciments lodians que ho pugui confirmar.^[1][2]

Els jaciments amb material lodià són Jericó, Lod, Tel Megiddo, Ghrubba, Jesodot, Teluliot Bataixi, Tel Laquix, Tel Ali, Abu Zurayq, Uadi Xueib, Dhra′, Khirbet ed-Dharih, Nitzanim i En Esur.^[1][2][3][4]

S'han trobat molt pocs enterraments als jaciments lodians. És possible que els habitants haguessin eliminat les restes mortals d'altres maneres, o que haguessin utilitzat cementiris allunyats dels assentaments, com se sap que feia la posterior cultura Uadi Raba.^[5]

La ceràmica lodiana difereix lleugerament en forma i decoració de la ceràmica jarmukiana. Una de les diferències rellevants és una complexitat major en la preparació de la pasta i una varietat més alta en les formes dels vasos.^[4] Els gerros de ceràmica típics del lodià estan pintats i brunyits, amb motius geomètrics distintius.^[4] Un d'aquests tipus és el gerro Jericho IX, que es distingeix per marcar els aspectes més comuns de la cultura lodiana. Normalment aquest estàndard té una vora arrodonida, el coll acampanat i 2 nanses gruixudes amb forma de llaç que van de la part superior del coll fins a les espatlles.^[1]

La seva indústria lítica està dominada per eines d'ascla, incloent diversos tipus característics de puntes de fletxa (puntes Haparsa, Nizzanim i Herzlia) i fulles de falç. Els nuclis bipolars, comuns en cultures precedents, van desaparèixer durant el lodià. Les figuretes i altres objectes rituals són notablement rars en els conjunts lodians, a diferència del que passava amb el jarmukià.^[1][2] Les eines de sílex són semblants a les del jarmukià. Un tipus distintiu d'eina de sílex que és exclusiu del lodià és una falç rectangular, amb forma de petites fulles a pressió.^[1]

• Belfer-Cohen, Anna; Goring-Morris, A. Nigel. «The Nature of the Beast: The Late Neolithic in the Southern Levant». A: Concluding the Neolithic: The Near East in the Second Half of the Seventh Millennium BCE (en anglès). Lockwood Press, 2019. ISBN 9781937040840. 
• Garfinkel, Y. «Sha'ar Hagolan Volume 5, Early Pyrotechnology: Ceramics and White Ware». Qedem Reports. Institute of Archaeology, Hebrew University of Jerusalem, 14, 2019. JSTOR: 26747746.
• Iserlis, Mark; Nativ, Assaf; Paz, Yizhak «[https://www.researchgate.net/profile/S-Bar/publication/347154346_The_Archaological_Excavations_of_the_Early_Bronze_Age_I_Site_Fazael_4_Jordan_Valley_Israel/links/5fd865d992851c13fe8936a1/The-Archaological-Excavations-of-the-Early-Bronze-Age-I-Site-Fazael-4-Jordan-Valley-Israel.pdf Transformations of Lodian Pottery Assemblages as Recorded at the Site

of Yesodot, Israel]». Journal of the Israel Prehistoric Society, 42, 2012, p. 115-136. ISSN: 0334-3839.

• Levy, Thomas Evan. The archaeology of society in the Holy Land (en anglès). 2a edició. Leicester University Press, 1998. ISBN 9780718501655. OCLC 40143782. 
• VVAA «The Pottery Assemblages. 'En Esur ('Ein Asawir) I: excavations at a protohistoric site in the coastal plain of Israel». Israel Antiquities Authority, 31, 2006, p. 63–178. JSTOR: j.ctt1fzhf9.