Lluïsa Francesca i la resta de germans nascuts d'aquesta unió van ser legitimats i dotats de títols nobiliaris, tot i no ser considerats com a part de la família reial. A ella se li va concedir el títol de Senyora de Nantes, que després de casar-se amplià amb el de duquessa de Borbó, i després princesa de Condé. Amb tot, se la va apartar de la seva mare, a qui no va poder veure fins que aquesta es retirà el 1691 a un convent de París; i quan va morir el seu pare va prohibir expressament que cap dels seus fills portés dol.
Era una dona intel·ligent i bonica, que després de la mort del seu marit es convertí en el centre de la vida social al Palau de Versalles, on va tenir no pocs conflictes amb altres dones de la Cort, fins i tot amb la seva germana petita Francesca Maria, casada amb el duc Felip d'Orleans i, per tant, de més rang que no pas ella. També va tenir diversos amants com el seu cunyat Francesc Lluís de Borbó, i més tard el marquès de Lassay, amb qui va acumular una gran fortuna.
_Portrait_de_Fran%C3%A7oise-Marie_de_Bourbon,_dite_Mademoiselle_de_Blois_Ca1692_-_Pierre_Gobert_-_Mus%C3%A9e_des_Beaux-Arts_d%27Agen.jpg)
.jpg){kind=small}
_as_Princess_of_Cond%C3%A9.png)
