Llobarro

Llobarro

Dicentrarchus labrax
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	135606
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Moronidae
Gènere	Dicentrarchus
Espècie	Dicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Centropomus lupus (Lacépède, 1802) Centropomus mullus (Lacépède, 1802) Dicentrarchus elongatus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) Dicentrarchus lupus (Lacépède, 1802) Labrax diacanthus (Bloch, 1792) Labrax elongatus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) Labrax labrax (Linnaeus, 1758) Labrax linnei (Malm, 1877) Labrax lupus (Lacépède, 1802) Labrax vulgaris (Guérin-Méneville, 1829-1838) Morone labrax (Linnaeus, 1758) Perca diacantha (Bloch, 1792) Perca elongata (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) Perca labrax (Linnaeus, 1758) Perca sinuosa (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) Roccus labrax (Linnaeus, 1758) Sciaena diacantha (Bloch, 1792) Sciaena labrax (Linnaeus, 1758)[1]
Protònim	Perca labrax
Distribució

Exemplar capturat a Turquia.

Vista lateral

Llobarros en una peixateria

Un llobarro en un aquari

El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató,^[2] mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.^[3] La forma juvenil es denomina pintat.^[4]

Morfologia

• Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.^[a]
• Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
• El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
• Llavis carnosos.
• Dues aletes dorsals.
• Presenta radis espinosos a totes les aletes.
• Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
• El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
• Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.^{[6][7][8][9][10][11]}

Reproducció

Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.^{[12][13][14][15][8][16][17][18][19]}

Alimentació

És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).^{[8][11][18][20][21][22][23][24][25]}

Hàbitat

És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8 °C-24 °C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.^{[a][6][11][26][27]}

Distribució geogràfica

Es troba a la Mediterrània,^[28] el sud de la mar Negra i l'oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Senegal).^[29][30] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).^[31]

Longevitat

La seua esperança de vida és de 30 anys.^[18][32]

Costums

• És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.^[33]
• Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.^[7][26]

Ús comercial

És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.^[a] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.^{[6][8][26][34][35][36][37][38]}

Estat de conservació

No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.^[34]

Observacions

És inofensiu per als humans^[11] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.^[a]

Notes

1. Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d'aplicació les talles que estableix l'annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d'abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d'aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.^[5]

Referències

1. «Species details - Morone labrax (Linnaeus, 1758)» (en anglès). 2010 Annual Checklist. Catalogue of Life. [Consulta: 14 setembre 2022].
2. Veny, Joan. De geolingüística i etimologia romàniques. Edicions Universitat Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3599-6. 
3. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
4. «pintat». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 13 setembre 2022].
5. Mercader i Bravo, Lluís. Del mar a la llotja peixos del litoral català. 1a. ed. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 978-84-9809-050-5. 
6. «Llobarro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
7. Brosowski, Julie. «Dicentrarchus labrax (European bass)» (en anglès). Animal Diversity. [Consulta: 13 setembre 2022].
8. Pickett, Graham D. Sea bass : biology, exploitation, and conservation. 1st ed. Londres: Chapman & Hall, 1994. ISBN 0-412-40090-1. 
9. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
10. Smith, C.L.; J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) «Moronidae». Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT; SEI; UNESCO, vol. 2, 1990, pàg. 692-694.
11. «Dicentrarchus labrax, European seabass : fisheries, aquaculture, gamefish» (en anglès). Fish base. [Consulta: 14 setembre 2022].
12. Barnabe, G. «Contribution a la connaissance de la croissance et de la sexualite du loup (Dicentrarchus labrax L.) de la region de Sete» (en anglès). Annales Inst oceanogr Paris, 491, 27-03-1973, pàg. 49–75.^{[Enllaç no actiu]}
13. Marinaro, J.-Y. «Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la baie d'Alger». Pelagos, Bulletin de l'institut Océanographique d'Alger, III, I, 1971, pàg. 1–118.
14. Pauly, Daniel; Pullin, Roger S. V. «Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 22, 4, 01-08-1988, pàg. 261-271. DOI: 10.1007/BF00004892. ISSN: 1573-5133.
15. Russell, Frederick S. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Londres: Academic Press, 1976. ISBN 0-12-604050-8. 
16. Murua, Hilario; Saborido-Rey, Fran «Female Reproductive Strategies of Marine Fish Species of the North Atlantic». Journal of Northwest Atlantic Fishery Science, núm. 33, 12-2003, pàg. 23-31. ISSN: 0250-6408.
17. Muus, Bent J. Sea fish. 1st ed. Hedehusene [Denmark]: Scandinavian Fishing Year Book, 1999. ISBN 87-90787-00-5. 
18. «European sea bass» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 14 setembre 2022].
19. «European seabass - Dicentrarchus labrax» (en anglès). Marine Species Identification Portal. [Consulta: 14 setembre 2022].
20. Ferrari, I.; Chieregato, A. R. «Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta» (en anglès). Aquaculture, 25, 2, 01-08-1981, pàg. 243–257. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90186-1. ISSN: 0044-8486.
21. Gatesoupe, Francois-Joël; Robin, Jean H. «The dietary value for sea-bass larvae (Dicentrarchus labrax) of the rotifer Brachionus plicatilis fed with or without a laboratory-cultured alga» (en anglès). Aquaculture, 27, 2, 3-1982, pàg. 121–127. DOI: 10.1016/0044-8486(82)90131-4.
22. Gatesoupe, Francois J.; Luquet, Pierre «Practical diet for mass culture of the rotifer Brachionus plicatilis: Application to larval rearing of sea bass, Dicentrarchus labrax» (en anglès). Aquaculture, 22, 1-1981, pàg. 149–163. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90141-1.
23. Girin, Michel «La ration alimentaire dans l'élevage larvaire du bar, Dicentrarchus labrax (L.)» (en francès). 10th European Symposium on Marine Biology, 01-01-1975, pàg. 427–444.
24. Haedrich, Richard L. «Fishes of the North-Eastern Atlantic and Mediterranean. Volume 1. P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen, E. Tortonese». The Quarterly Review of Biology, 61, 2, 01-06-1986, pàg. 290–291. DOI: 10.1086/415000. ISSN: 0033-5770.
25. Page, Lawrence M. «Handbook of European Freshwater Fishes» (en anglès). Copeia, 2008, 3, 10-09-2008, pàg. 725–727. DOI: 10.1643/OT-08-098a.1. ISSN: 0045-8511.
26. Frimodt, Claus. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Oxford: Fishing News Books, 1995. ISBN 0-85238-213-8. 
27. Moreira, F.; Assis, C.A.; Almeida, P.R.; Costa, J.L.; Costa, M.J. «Trophic relationships in the community of the upper Tagus estuary (Portugal): A preliminary approach» (en anglès). Estuarine, Coastal and Shelf Science, 34, 6, 6-1992, pàg. 617–623. DOI: 10.1016/S0272-7714(05)80066-6.
28. Wassef, Elham A.; Emary, H. «Contribution to the biology of bass, Dicentrarchus labrax L. in the Egyptian Mediterranean waters off Alexandria» (en anglès). Cybium, vol. 13, 1989, pàg. 327-345.
29. Jonsson, G «Islenskir fiskar». Fjölva Utgáfa. 2. útgáfa aukin [Reykjavik], 1992.
30. Dolgov, A. V. «New data on the distribution of rare and new fish species in Russian waters of the Barents Sea» (en anglès). Journal of Ichthyology, 46, 2, 01-03-2006, pàg. 139–147. DOI: 10.1134/S0032945206020019. ISSN: 1555-6425.
31. «Dicentrarchus labrax - Lubina» (en castellà). Caranx. Arxivat de l'original el 2007-08-23. [Consulta: 14 setembre 2022].
32. Campillo, Albert «Les pêcheries françaises de Méditerranée. Synthèse des connaissances» (en francès). CEE/IFREMER, 01-12-1992.
33. Masaló Llorà, Ingrid; Reig Puig, Lourdes; Oca Baradad, Joan «Determinació de l'activitat natatòria del llobarro (Dicentrarchus labrax) mitjançant tècniques de velocimetria acústica d'alta freqüència (ADV)». I Simposi d'aqüicultura de Catalunya, 2-2008.
34. Wheeler, Alwyne C. Fishes of the world : an illustrated dictionary. Londres: Ferndale, 1979. ISBN 0-905746-05-8. 
35. Billard, Roland. Poissons d'eau douce des rivières de france (les) - identification, inventaire et répartition des 83 espèces. DELACHAUX ET NIESTLE. PARIS, 1997. ISBN 978-2-603-01046-4. 
36. «Propietats del producte - Llobarro (Dicentrarchus Labrax)». Peixos de Palamós. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 14 setembre 2022].
37. Fuentes López, Ana. Desarrollo de productos ahumados a partir de lubina (Dicentrarchus labrax L.) (Tesi). Universitat Politècnica de València, 2010-02-19. 
38. Menéndez Valderrey, Juan Luis «Lubina. Dicentrarchus labrax» (en castellà). Astur Natura, núm. 24, 23-05-2005. ISSN: 1887-5068 [Consulta: 14 setembre 2022].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• BioLib (anglès)
• AQUATAB
• PortalGastronomico.com (castellà)
• FAO (anglès)