Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats
Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701)
El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714). L'Acadèmia dels Desconfiats o Acadèmia Desconfiada fou una acadèmia de lletres fundada l'any 1700 que promovia l'estudi de la història , la llengua i la poesia catalanes. Estigué activa durant tres anys, fins al 1703. El 1714 fou clausurada per Felip V quan ocupà la ciutat de Barcelona al final de la Guerra de Successió . Uns anys més tard, el 1729, en recollí el testimoni l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , actualment encara activa.[ 1] [ 2]
Acadèmics fundadors
Pau Ignasi de Dalmases i Ros [ 3] (Barcelona, 1670 – 1718), marquès de Vilallonga del Camp i baró de Pierola.[ 4] [ 5]
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós [ 6] [ 5] (Badalona , 1672 – San Pier d'Arena , Gènova , 1745), sisè comte de Savallà, setè comte de Peralada , cinquè marquès d'Anglesola , vescomte de Rocabertí , baró del Vallmoll, senyor de les viles, llocs i castells de Bràfim, Marmellà, Nulles, Bellavista, Cassafort, Rubió, Lespelt, les Piles, i altres indrets del Principat de Catalunya ; baró de Bunyolí, senyor de la Cavalleria i Honor de Felanitx, al Regne de Mallorca ; Gran d'Espanya i cavaller del Toisó d'Or .[ 4]
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors [ 7] [ 5] (Barcelona, 1669 – Brussel·les , 1740), marquès de Rubí, lloctinent de mestre racional de la casa reial i de la cort de la Corona d'Aragó .[ 8]
Josep d'Amat de Planella i de Despalau [ 9] [ 5] (Barcelona, 1670 –1715), marquès de Castellbell .
Francesc de Josa i d'Agulló [ 10] [ 5] (Barcelona, 1671 – Roma, 1721), ardiaca de Santa Maria del Mar , canonge de la catedral de Barcelona i vicari general de Barcelona.[ 4]
Llorens de Barutell i d'Erill [ 11] [ 5] (1670 – 1704), baró d'Oix i de Bestracà.
Felip de Ferran i de Sacirera [ 12] [ 5] (Barcelona, 1658 – Nàpols, 1715), comte de Ferran i Gran d'Espanya (per concessió de l'Arxiduc Carles ).[ 4]
Francesc de Junyent i de Vergós [ 13] [ 5] (Barcelona, 1662 – 1735), segon marquès de Castellmeià i baró de Montclar.[ 4]
Josep de Taverner i d'Ardena [ 14] [ 5] (Barcelona, 1670 – Girona, 1726), canonge de Girona , bisbe electe de Solsona (1718-1720) i bisbe de Girona (1720-1726). Doctor en ambdós drets. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí i de Maria Ignàsia s'Ardena i d'Aragó, comtessa de les Illes i senyora de Darnius, del castell de Montroig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers.[ 4]
Agustí de Copons i de Copons [ 15] [ 5] (Vilafranca del Penedès, 1675 – 1737), segon marquès de Moja .[ 4]
Alexandre de Palau i d'Aguilar [ 16] [ 5] (Conques , Pallars Jussà , 1671 – 1736?), comte de Torralla (des de 1708), castlà de Talarn i senyor de Fígols.[ 17]
Josep de Rius i de Falguera [ 18] [ 5] (Barcelona, 1675 – 1739), doctor en ambdós drets, jutge de l'Audiència, canonge i tresorer de la catedral de Barcelona, procurador del capítol als concilis tarragonins de 1722, inquisidor de Saragossa i després de Conca, i últim rector de la Universitat de Barcelona i primer de la de Cervera (1714).[ 19] [ 4]
Antoni de Peguera i d'Aimeric [ 20] [ 5] (Barcelona, 1682 – València, 1707), marquès de Foix i baró de Torrelles,[ 4] coronel de les Guàrdies catalanes en la defensa de Barcelona el 1706.[ 17]
Josep Clua i Granyena ,[ 21] [ 5] doctor en teologia[ 22] i catedràtic de retòrica.[ 19]
Superintendents
Meninos (joves triats per a estudiar a l'Acadèmia)
Josep de Peguera i d'Aimeric.[ 24] [ 22]
Lluís de Peguera i d'Aimeric.[ 24] [ 22]
Antoni de Copons i de Copons.[ 24] [ 22]
Josep de Ferran i de Fivaller.[ 24] [ 22]
Diego de Pellicer i de Bustamante.[ 24] [ 22]
Manuel de Pellicer i de Bustamante.[ 24] [ 22]
Felipe de Pellicer i de Bustamante.[ 24] [ 22]
Altres acadèmics
Gabriel Álvarez de Toledo y de Pellicer ,[ 25] [ 5] literat, fundador de la Real Academia Española .[ 26]
Josep Aparici i Mercader ,[ 27] [ 5] geògraf de Carles II.[ 26]
Felip d'Armengol i de Folc ,[ 28] [ 5] militar valencià, tinent coronel del regiment de guàrdies catalanes de l'Arxiduc; governador de Morella i de Callosa.[ 19]
Francisco Botelho de Moraes y Vasconcellos ,[ 29] [ 5] literat portuguès.[ 26]
Diego de Cárdenas-Ariñosa y de Collado ,[ 30] [ 5] comissari general de cavalleria.[ 19]
José Carrillo de Albornoz y de Montiel ,[ 31] [ 5] tercer comte de Montemar , capità general interí de cavalls cuirasses (1722-1725).[ 19]
Josep de Cortada i de Bru ,[ 32] [ 5] tercer baró de Maldà .[ 19]
Josep Baltasar de Dalmases i Ros ,[ 33] [ 5] doctor en ambdós drets, sagristà major i canonge de Barcelona.[ 26]
Josep de Llupià i d'Agulló ,[ 34] [ 5] doctor en ambdós drets, canonge de la catedral d'Urgell .[ 19]
Diego Martínez Folcrás ,[ 35] [ 5] capità d'infanteria.[ 19]
Josep Miró .[ 36] [ 5]
Diego de Pellicer, de Tovar y Salmerón ,[ 37] [ 5] cavaller de l'orde de Santiago i auditor general dels exèrcits reials al Regne de Nàpols i, després, de Catalunya.[ 19]
Ignacio de Pellicer y de Frías .[ 37] [ 5]
Manuel de Pellicer y de Velasco ,[ 37] [ 5] cavaller de l'orde de Santiago , tinent-comissari d'infanteria i cavalleria espanyoles el 1709 .[ 19]
Esteban de Pinós y de Urríes .[ 38] [ 5]
Josep Faust de Potau i de Ferran , Comte de Vallcabra.[ 39] [ 5]
Pere de Potau i de Ferran .[ 39] [ 5]
Benet de Sala i Cella ,[ 40] [ 5] cavaller gironí.[ 26]
Miquel Francesc Salvador i Mascaró .[ 41] [ 5]
Francesc Sans Miquel i de Monrodón ,[ 42] [ 5] tinent de Velt, mariscal de l'emperador.[ 19]
Antoni Serra i Vileta ,[ 43] [ 5] doctor en teologia, catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona , examinador sinodal de diversos bisbats i qualificador de la Inquisició .[ 19]
Isidre Serradell ,[ 44] [ 5] catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona.[ 26]
José Ignacio de Solís y de Gante ,[ 45] [ 5] tercer duc de Montellano i Gran d'Espanya .[ 26]
Francesc Valls i Galán ,[ 46] [ 5] mestre de capella de la catedral de Barcelona .[ 19]
Marc d'Alva .[ 47] [ 5]
Joan Galvany ,[ 48] [ 5] músic.[ 26]
Manuel de Vega i de Rovira ,[ 49] [ 5] monjo benedictí de Ripoll , xantre, prior i vicari general del monestir, definidor i visitador general de la congregació de benedictins claustrals a la província de Tarragona.[ 26]
Joan Baptista de Vilana i de Millàs ,[ 50] [ 5] ardiaca de Sant Joan de les Abadesses .[ 19]
Íñigo de Villarroel y Peláez ,[ 51] [ 5] capità de cavalls cuirasses.[ 26]
Marc Antoni Vinyas ,[ 52] [ 5] catedràtic d'humanitats a la Universitat de Barcelona.[ 19]
Joaquim Vives i Ximénez .[ 53] [ 5]
Referències
↑ Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
↑ Coll , Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.24-27. ISSN : 1695-2014 .
↑ Carreras 1922 pp. 21-32
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Muntada 2002 p. 39
↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 Web 11setembre1714.org
↑ Carreras 1922 pp. 33-38
↑ Carreras 1922 pp. 38-41
↑ Muntada 2002 p. 26
↑ Carreras 1922 pp. 41-44
↑ Carreras 1922 pp. 44-46
↑ Carreras 1922 pp. 46-49
↑ Carreras 1922 pp. 49-51
↑ Carreras 1922 pp. 52-53
↑ Carreras 1922 pp. 53-55
↑ Carreras 1922 pp. 55-58
↑ Carreras 1922 pp. 58-59
↑ 17,0 17,1 Campabadal 2006 p. 380 (PDF-2)
↑ Carreras 1922 pp. 60-64
↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 Campabadal 2006 p. 381 (PDF-2)
↑ Carreras 1922 pp. 64-67
↑ Carreras 1922 p. 67
↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Muntada 2002 p. 27
↑ 23,0 23,1 Carreras 1922 pp. 68-70
↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 Carreras 1922 pp. 71-72
↑ Carreras 1922 pp. 73-74
↑ 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 Campabadal 2006 p. 382 (PDF-2)
↑ Carreras 1922 pp. 74-75
↑ Carreras 1922 p. 76
↑ Carreras 1922 p. 77
↑ Carreras 1922 p. 78
↑ Carreras 1922 pp. 78-84
↑ Carreras 1922 pp. 84-85
↑ Carreras 1922 pp. 86-88
↑ Carreras 1922 pp. 88-89
↑ Carreras 1922 pp. 89-90
↑ Carreras 1922 pp. 90-91
↑ 37,0 37,1 37,2 Carreras 1922 pp. 91-94
↑ Carreras 1922 pp. 94-96
↑ 39,0 39,1 Carreras 1922 pp. 96-97
↑ Carreras 1922 pp. 98-99
↑ Carreras 1922 p. 99
↑ Carreras 1922 pp. 100-101
↑ Carreras 1922 pp. 101-102
↑ Carreras 1922 p. 102
↑ Carreras 1922 p. 103
↑ Carreras 1922 pp. 103-106
↑ Carreras 1922 p. 106
↑ Carreras 1922 p. 107
↑ Carreras 1922 pp. 107-109
↑ Carreras 1922 pp. 110-113
↑ Carreras 1922 pp. 113-115
↑ Carreras 1922 pp. 115-116
↑ Carreras 1922 pp. 116-117
Bibliografia