Les festes gastronòmiques de Galícia es componnen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'aquestes han estat declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional.[1]
Les festes gastronòmiques van ser fomentades amb el règim franquista després de passar les conseqüències de racionament de la Guerra Civil Espanyola i, fins i tot, es van declarar algunes d'interès turístic nacional (la festa del pebrot d'A Arnoia o la festa del pop d'O Carballiño). La Xunta de Galícia va seguir amb aquesta política i es van popularitzar festes com la festa del bullit de Lalín.[2][3][4][5]
Primer trimestre
Data
|
Festa
|
Producte
|
Lloc
|
Tercer diumenge de gener
|
Festa del botillo d'O Barco de Valdeorras
|
Botillo
|
O Barco de Valdeorras
|
Tercer diumenge de gener
|
Festa de l'escopinya de Foz
|
Escopinya
|
Foz
|
4 de febrer
|
Festa del xoriço de Vila de Cruces
|
Xoriço
|
Vila de Cruces
|
Diumenge anterior al carnestoltes
|
Festa del bullit de Lalín
|
Bullit de Lalín
|
Lalín
|
Diumenge de carnestoltes
|
Festa de l'androlla o botillo de Viana do Bolo
|
Androlla o botillo
|
Viana do Bolo
|
Diumenge de carnestoltes
|
Festa del grelo d'As Pontes de García Rodríguez
|
Grelos
|
As Pontes de García Rodríguez
|
Diumenge de carnestoltes
|
Festa de l'androlla de Navia de Suarna
|
Androlla
|
Navia de Suarna
|
Febrer (variable)
|
Festa del formatge d'Antas de Ulla
|
Formatge
|
Antas de Ulla
|
Febrer (variable)
|
Festa del lacó de Cuntis
|
Lacó amb grelos
|
Cuntis
|
Diumenge de la pinyata
|
Festa de la filloa de Lestedo
|
Filloa
|
Lestedo (Boqueixón)
|
Primer diumenge de març
|
Festa del formatge d'Arzúa
|
Formatge d'Arzúa-Ulloa
|
Arzúa
|
Tercer diumenge de març
|
Festa del formatge de Friol
|
Formatge
|
Friol
|
Últim diumenge de març
|
Festa del caldo de Mourente
|
Caldo gallec
|
Mourente (Pontevedra)
|
Març (variable)
|
Festa de l'orella de Sales
|
Orella de porc
|
San Fins de Sales (Vedra)
|
Segon trimestre
Data
|
Festa
|
Producte
|
Lloc
|
Març o maig (variable)
|
Festa de l'aiguardent de l'Ulla
|
Aiguardent
|
San Mamede de Ribadulla (Vedra)
|
Març o abril (variable)
|
Festa del vi d'Amandi
|
Vi d'Amandi
|
Pantón i Quiroga
|
Març o abril (variable)
|
Festa de la carn al calder de Piñeiro
|
Carn al calder
|
Piñeiro (Silleda)
|
Segon cap de setmana de març.[6]
|
Fira del vi de Chantada
|
Vi de la Denominació d'Origen Ribeira Sacra
|
Chantada
|
Primera setmana d'abril
|
Festa del formatge de San Simón da Costa
|
Formatge de San Simón da Costa
|
Vilalba
|
Segon diumenge d'abril
|
Festa del vi de l'Ulla
|
Vi
|
San Miguel de Sarandón (Vedra)
|
Últim dissabte d'abril
|
Festa del bolet d'Ordes
|
Bolet
|
Ordes
|
De finals d'abril al començament de maig
|
Festa del vi d'O Ribeiro
|
Vi d'O Ribeiro
|
Ribadavia
|
Durant el mes d'abril (variable)
|
Festa de la lampresa d'Arbo
|
Lampresa
|
Arbo
|
Vespra de San Lázaro
|
Festa de la lampresa de Pontecesures
|
Lampresa
|
Pontecesures
|
Setmana Santa
|
Fira del vi d'O Rosal
|
Vi d'O Rosal
|
O Rosal
|
Dissabte Sant
|
Festa de l'empanada de lampresa de Padrón
|
Empanada de lampresa
|
Padrón
|
Diumenge de Pasqua
|
Festa de la rosquilla d'Abades
|
Rosquilla
|
Abades (Silleda)
|
Diumenge de Pasqua
|
Festa de l'ostra d'Arcade
|
Ostra
|
Arcade (Soutomaior)
|
Diumenge de Pasqua
|
Festa de l'aiguardiente de Portomarín
|
Aiguardent
|
Portomarín
|
Diumenge de Pasqua
|
Festa del meixón de Tui
|
Meixón (cria de l'anguila)
|
Tui
|
1 de maig
|
Festa de la filloa de Muimenta
|
Filloa
|
Muimenta (Cospeito)
|
1 de maig
|
Festa de la truita d'A Pontenova
|
Truita
|
A Pontenova
|
Primer diumenge de maig
|
Festa de la truita d'Oroso
|
Truita
|
Oroso
|
Segon diumenge de maig
|
Festa del xoco de Redondela
|
Xoco
|
Redondela
|
Tercer diumenge de maig
|
Festa del salmó d'A Estrada
|
Salmó
|
A Estrada
|
Tercer diumenge de maig
|
Festa del melindre de Melide
|
Melindre i rico
|
Melide
|
Últim diumenge de maig
|
Festa del gall de corral de Vila de Cruces
|
Gall de corral
|
Vila de Cruces
|
Últim diumenge de maig
|
Festa de la truita de Ponte Caldelas
|
Truita
|
Ponte Caldelas
|
Primer cap de setmana de juny
|
Festa del vi negre d'O Salnés
|
Vi negre d'O Salnés
|
Barrantes (Ribadumia)
|
Segon cap de setmana de juny
|
Festa de la cirera de Beade
|
Cirera
|
Beade (Vigo)
|
Segon cap de setmana de juny
|
Festa del requeixo de Congostra
|
Requeixo
|
Congostra (Cerdedo-Cotobade)
|
Últim dissabte de juny
|
Festa del roscó de rovell d'A Guarda
|
Roscó de rovell
|
A Guarda
|
Tercer trimestre
Les celebracions solen concentrar-se entre els mesos intermedis de l'any perquè en l'hemisferi nord és estiu. De fet, les persones emigrades a Amèrica del Sud que busquen recuperar els seus costums les realitzen contra cap d'any. En l'actualitat, amb la creixent urbanització que s'està produint a la comunitat de Galícia, les festes gastronòmiques no són més que un relleu dels romiatges que porten ajuntant a les parròquies veïnes durant el transcurs dels segles. Ja en les cantigues d'amigo de l'època medieval apareixien les juntes en un subgènere específic: la cantiga de romiatge. Aquesta tradició està tan arrelada en la societat gallega que fins i tot en el procés d'aculturació actual viu una gran esplendor.[7]
Quart trimestre
Els aliments exaltats van fent-se cada vegada de digestió més pesada a mesura que va arribant l'hivern (bullit, capó, androia, xoriço…) a causa de les exigències alimentàries del clima, que exigeixen un menjar més energètic.
A més, també van apareixent en aquests mesos productes de temporada, que apareixen especialment en aquesta època (queimada, bolets, castanyes…), coincidint amb l'etapa anual de màxima producció.
Referències