Llista de bisbes de Salamanca

La llista de bisbes de Salamanca conté la relació de titulars[1] de la diòcesi des d'Eleuteri, primer bisbe documentat vers el 589, fins al seu bisbe actual, Carlos López Hernández, que va començar el seu pontificat el gener de 2003.

Titular Període Nota
Tradicionalment, l'episcopologi de Salamanca ha inclòs una sèrie de titulars entre els segles I i V, dels quals no es té cap mena de constància.[2]
Pius ca. 83
Càtul ca. 203
Salutat ca. 222
Pere I ca. 245
Pere II ca. 269
Jeroni I ca. 298
Saül ca. 305
Joan ca. 332
Jubeni ca. 337
Fèlix
A partir de l'any 585 es té la primera constància documental sobre un bisbe de Salamanca.
Eleuteri ca. 585 Primer bisbe documentat, com a assistent al III Concili de Toledo.[3]
Teverist ca. 610 Assistent a la coronació del rei Gundemar.
Hiccila ca. 632-ca. 640 Assistent als IV i VI Concilis de Toledo.[4]
Egered ca. 640-ca. 660 Assistent als VII, VIII i X Concilis de Toledo.[5]
Just ca. 660-ca. 666 Assistent al Concili Provincial de Mèrida (666).[6]
Providenci ca. 681 Assistent al XII Concili de Toledo.[7]
Holemund ca. 682-693 Assistent al XIII, XV i XVI concilis de Toledo.[7]
L'any 711 es produeix l'entrada dels musulmans a la península i poc després la ciutat de Salamanca és conquerida, el seu bisbe fuig al nord. Per tant, els seus bisbes s'instal·len a la nova cort dels reis d'Astúries i Lleó i ostenten el càrrec de forma titular amb la seu in partibus infidelium. Tanmateix, tret d'algunes excepcions, esmentades a continuació, els noms d'aquests bisbes titulars no s'han conservat.[8]
Quindulf ca. 792
Sebastià ca. 880 Suposat autor de la versió sebastianense de la Crònica d'Alfons III
Fredosind ca. 898
Dulcidi ca. 900-ca. 921 Es tracta del bisbe de Zamora, que probablement va tenir un paper important en la reorganització del bisbat de Salamanca.[9] Flórez esmenta l'existència d'un Dulcidi I (ca. 876) entre Quindulf i Sebastià,[10] però, segons José M. Monsalvo, es tractaria d'un fals històric obra del bisbe Pelayo d'Oviedo.[11]
Teodemund ca. 960
Salbat ca. 973
La ciutat de Salamanca és conquerida per les tropes cristianes i tornen a haver-hi bisbes que ocupen de forma efectiva, i no sols titular, la diòcesi.
Jeroni de Perigord 1102-1120
Geraldo o Gerardo 1121-1124
Munio 1124-1130
Alonso Pérez 1130-1131
Berengario o Berenguel 1135-1151 Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
Íñigo Navarrón 1152-1159
Ordoño 1159-1164
Gonzalo I 1165-1167
Pedro Suero 1167-1176 Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
Vital o Vidal 1176-1198
Gonzalo Fernández 1199-1226
Diego 1226-1227
Pelayo 1127-1229
Martín 1229-1246
Pedro Pérez 1246-1264
Domingo Domínguez 1264-1268
Gonzalo III 1268-1279
Pedro Suárez 1279-1285
Pedro Fechor 1286-1304
Alfonso II 1304-1309
Pedro V 1310-1324
Bernardo 1325-1327
Alfonso III 1329-1330
Lorenzo 1330-1335
Rodrigo Díaz 1336-1339
Juan Lucero 1339-1351
Alonso Barrasa 1351-1375[12]
Juan Castellanos 1382-1389
Carlos de Guevara 1389-1392
Diego de Anaya y Maldonado 1392-1408
Gonzalo de Alba[13] 1408-1412
Alonso Pérez de Cusanza[14] 1410-1425 Frare dominic, confessor d'Enric III de Castella.
Sancho López de Castilla[15] 1425-1446
Alfonso IV 1447[16]
Gonzalo Pérez de Vivero 1447-1482
Raffaele Riario 1482-1490 Nomenat administrador d'Osma.
Diego Valdés[17] 1490-1493
Oliverio Carafa 1493-1494 Administrador apostòlic. Posa fi al pontificat mitjançant renúncia.
Diego de Deza 1494-1498 Nomenat bisbe de Jaén.
Juan de Castilla Enrique 1498-1510
Francisco de Bobadilla 1510-1529
Luis Cabeza de Vaca 1530-1537 Nomenat bisbe de Palència.
Rodrigo Mendoza Manrique 1537-1545
Pedro Castro Lemos 1545-1555 Nomenat bisbe de Conca.
Pedro Vázquez de Acuña y Avellaneda 1555 Presentat. No va arribar a prendre possessió.[18]
Francisco Manrique de Lara 1556-1560 Nomenat bisbe de Sigüenza.
Pedro González Mendoza 1560-1574
Francisco Soto y Salazar 1576-1578
Fernando Tricio Arenzana 1578
Jerónimo Manrique de Lara 1579-1593
Pedro Junco Posada 1598-1602
Luis Fernández de Córdoba 1602-1615 Nomenat bisbe de Màlaga.
Diego Ordóñez 1615
Francisco Hurtado de Mendoza y Ribera 1616-1621 Nomenat bisbe de Pamplona.
Antonio Corrionero 1621-1633
Cristóbal de la Cámara y Murga 1635-1641
Juan de Valenzuela y Velázquez 1642-1645
Juan Ortiz de Zárate 1645-1646
Francisco Diego de Alarcón y Covarrubias 1646-1648 Nomenat bisbe de Pamplona.
Pedro Carrillo de Acuña y Bureba 1648-1655 Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
Juan Pérez Delgado 1655-1657 Nomenat arquebisbe de Burgos.
Antonio Peña Hermosa 1657-1659 Nomenat bisbe de Màlaga.
Francisco Antonio Díaz de Cabrera 1660-1661
Gabriel de Esparza y Pérez 1662-1670 Nomenat bisbe de Calahorra.
Francisco de Seijas y Losada 1670-1681 Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
Pedro de Salazar y Gutiérrez de Toledo 1681-1686 Nomenat bisbe de Còrdova.
José Cosío Barreda 1687-1689
Martín Ascargota 1689-1693 Nomenat arquebisbe de Granada.
Francisco Calderón de la Barca y Nieto 1693-1712
Silvestre García Escalona 1714-1729
José Sancho y Granado 1729-1748
José de Zorrilla de Sanmartín 1749-1762
Felip Bertran 1763-1783
Andrés José Barco y Espinosa 1785-1794
Felipe Antonio Fernández Vallejo 1794-1797 Nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
Antonio Tavira y Almazán 1798-1807
Gerardo Vázquez Parga 1807-1821
Agustín Lorenzo Varela y Temes 1824-1849
Salvador Sanz y Grado 1850-1851
Antolín García Lozano 1851-1852
Fernando de la Puente y Primo de Rivera 1852-1857
Anastasio Rodrigo y Yusto 1857-1867 Nomenat arquebisbe de Burgos.
Joaquim Lluch i Garriga 1868-1874 Nomenat bisbe de Barcelona.
Narciso Martínez Izquierdo 1874-1885 Nomenat bisbe de Madrid.
Tomás Genaro de Cámara y Castro 1885-1904
Francisco Javier Valdés y Noriega 1904-1913
Julián de Diego y García-Alcolea 1913-1923 Nomenat patriarca de les Índies Occidentals.
Ángel Regueras y López 1923-1924
Francisco Frutos y Valiente 1925-1933
Enric Pla i Deniel 1935-1941 Nomenat arquebisbe de Toledo.
Francisco Barbado y Viejo 1942-1964
Mauro Rubio Repullés 1963-1995 Es retira del càrrec.
Braulio Rodríguez Plaza 1995-2002 Nomenat arquebisbe de Valladolid.
Carlos López Hernández 2003-Actualitat

Referències

  1. ↑ Cheney, David M. «Diocese of Salamanca» (en anglès). catholic-hierarchy. [Consulta: 7 desembre 2017].
  2. ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 13.
  3. ↑ Flórez, 1796, p. 284.
  4. ↑ Flórez, 1796, p. 285.
  5. ↑ Flórez, 1796, p. 286.
  6. ↑ Dorado, 1776, p. 60-61.
  7. ↑ 7,0 7,1 Flórez, 1796, p. 288.
  8. ↑ Flórez, 1796, p. 289.
  9. ↑ «Dulcidio» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 desembre 2020].
  10. ↑ Flórez, 1796, p. 294.
  11. ↑ Monsalvo Anton, 2012, p. 779.
  12. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 426.
  13. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 421.
  14. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 453.
  15. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 444.
  16. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 456.
  17. ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 79.
  18. ↑ Vicente Bajo, 1901, p. 103.

Bibliografia

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!