PROFILBARU.COM

La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya^[1] s'inicia amb l'elecció de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814) que portà a la redacció de la primera constitució espanyola el 1812, seguint l'intent de renovació de corts el 1813, estroncada per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII. El període absolutista fou interromput pel Trienni Liberal (1820-1823), durant el qual es feren dues convocatòries d'eleccions, però novament restaurat el poder absolut del monarca, no tornarà a haver-hi eleccions a Espanya fins a la seva mort. Poc abans havia promulgat la Pragmàtica Sanció, possibilitat que la seva filla Isabel pogués accedir al tron en detriment de l'infant Carles, germà del rei. Aquest va revoltar-se contra la nova reina i la reina regent, Maria Cristina de Borbó, que hagué d'aliar-se amb els liberals per mantenir la corona de la seva filla. Des d'ençà aleshores, de forma progressiva s'anaren fent reformes establint un estat de tall liberal. A través de diverses legislacions es convocaren eleccions al llarg dels anys, segons l'estabilitat del moment.

Durant el segle xix, en termes generals, les eleccions^[1] van ser sempre amb un sufragi censatari que restringia la base electoral, tret de les primeres convocatòries i les del Sexenni Democràtic, i el sufragi universal masculí va ser restablert el 1891, durant la Restauració, que s'ampliaria amb el sufragi universal total, incloent-hi les dones, el 1933 durant la Segona República. El franquisme va tallar la celebració d'eleccions lliures i només amb l'arribada de la democràcia, durant la Transició, es van tornar a celebrar eleccions generals el 1977.

Llista d'eleccions generals espanyoles

Regnat d'Isabel II

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Barciela, Carlos; Carreras, Albert; Tafunell, Xavier. Estadísticas históricas de España: siglos XIX-XX (en castellà). Bilbao: Fundació BBVA, 2005, p. 1074-1077.