A causa de les destacades opinions polítiques de la Lliga, l'entitat fou prohibida pel govern del Kuomintang. El 7 de febrer de 1931, el govern va executar cinc membres de l'associació: Li Weisen, Hu Yepin, Rou Shi, Yin Fu i Feng Keng, que són coneguts com els Cinc Màrtirs.[1]
Història
Després de la ruptura del Primer Front Unit i la Massacre de Xangai el 1927, el Guomindang inicia una política de repressió contra els intel·lectuals, particularment els d'esquerres, que intentaran unir-se com a resposta.[2]
Fou la principal organització cultural creada a finals del 1929 i principis del 1930, amb l'objectiu de reunir intel·lectuals simpatitzants al voltant del partit, amb l'escriptor Lu Xun com a figura principal. El propòsit de la Lliga era promoure el realisme socialista en suport de la Revolució Comunista, i finalment va esdevenir un moviment molt influent en els cercles culturals xinesos, ja que s'hi crearien altres lligues d'esquerra reagrupant a la gent del món de la ciència, el periodisme, o la Lliga de Dramaturgs Esquerrans.[7][8] Tot i els èxits, Lu Xun que va pronunciar el discurs d'obertura a la reunió organitzativa, es va desil·lusionar inicialment en percebre que el moviment tindria poca influència.[9]
Trobem a la lliga antics opositors a Lu Xun, d'una banda, i membres del Partit Comunista, en particular l'ideòleg Zhou Yang, de l'altra[3] Tenia branques a diferents ciutats, sent la de Beijing la més nombrosa, i destacant-ne la de Tòquio, ja que tingué membres en l'estranger.[8]
La Lliga d'Escriptors Esquerrans va defensar l'adopció un punt de vista proletari en la literatura, però les seues publicacions se centraren en punts doctrinals, sense produir textos de valor literari real. En esta vessant, el resultat és similar al del seu equivalent soviètic, l'Associació Russa d'Escriptors Proletaris.[3] Entre les fites aconseguides per l'associació, trobem el naixement del reportatge com a gènere literari a la Xina, ja que va ser a dins de la Lliga on s'hi va vore l'oportunitat de posar d'acord la teoria i la pràctica.[12]
Una successió de polèmiques ideològiques marca l'existència de l'associació. L'última d'elles, el 1936, enfronta Zhou Yang contra Lu Xun. Zhou, recolzat per l'escriptor Guo Moruo, és partidari d'una literatura de defensa nacional, destinada a convertir-se en el tema central de les obres de tots els escriptors i de la preeminència de la política del Partit Comunista sobre la creació artística. Lu Xun, al contrari, defensa la llibertat creativa dels escriptors i denuncia la política de reconciliació amb el Guomindang defensada pel partit, pel perill de dretanització. Indignat pels mètodes utilitzats per Zhou Yang i els seus partidaris, on s'incloïa la denúncia calumniosa, Lu Xun va acabar denunciant públicament el sectarisme i l'autoritarisme d'alguns membres del partit dins la lliga. Va rebre el suport de Mao Dun i Feng Xuefeng, qui va fer aparèixer una severa crítica a les posicions de Zhou Yang.[3]
La Lliga d'Escriptors d'Esquerra s'autodissol el 1936, el mateix any en què va morir Lu Xun. El motiu va ser principalment per animar als autors a unir-se més enllà de les fronteres polítiques i per a fer front a la invasió japonesa durant la Segona Guerra Sinojaponesa.
↑Alain Roux, Wang Xiaoling, Qu Qiubai, 1899-1935. « Des mots de trop » (duoyu de hua) : l'autobiographie d'un intellectuel engagé chinois, Éditions Peeters, 2005, p. 49.
Leo Ou-Fan Lee, « Literary Trends: the road to revolution 1927-1949 », dans John K. Fairbank et Albert Feuerwerker (dir.), The Cambridge history of China, vol. 13 : Republican China 1912-1949, Part 2, Cambridge University Press, 1986 (ISBN 0-521-24338-6) [extraits en ligne], chapitre réédité dans Goldman, Merle. An intellectual history of modern China (en anglès). Cambridge University Press. [extraits en ligne]
Pimpaneau, Jacques. Chine. Histoire de la littérature. Philippe Picquier, 1989.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
