Edició de fusta tallada de la dinastia Ming del Llibre de Han de la col·lecció de la Cambra de la Biblioteca Ningbo Tian Yi
La Història de la Dinastia Han Anterior (xinès tradicional: 漢書 de vegades, 前漢書, xinès simplificat: 汉书 o 前汉书, pinyin: Hànshū, Wade-Giles: Ch'ien Han Shu) és un clàssic d'història xinesa acabat en el 111dC, que cobreix la història de la Xina sota el Han occidental del 206 aC fins al 25dC. De vegades també és dit el Llibre del Han Anterior. El treball va ser compost per Ban Biao, Ban Gu, i Ban Zhao. Un segon treball, la Història de la dinastia Han Tardana, cobreix el període del Han oriental del 25 fins al 220, i fou compost en el segle v per Fan Ye (398–445). Diversos investigadors han estimat que els primers materials coberts en el llibre es remunten entre el 206 i el 202 aC.[1] El llibre també conté el primer esment històric mai abans escrit del Japó.
Wikisource en xinès té text original relacionat amb aquest article:
Aquesta història es va desenvolupar a partir d'una continuació dels Registres del gran historiador de Sima Qian o, més correctament, Registres del gran escrivà, iniciada pel pare de Ban Gu, Ban Biao, al començament de la dinastia Han tardana. Aquest treball es refereix normalment com a Tradicions posteriors (後傳), la qual cosa clarament indica que el treball del major Ban estava destinat a ser una continuació (cal assenyalar que altres estudiosos de l'època, incloent-hi Liu Xin i Yang Xiong també treballaven en continuacions de la història de Sima). Després de la mort de Ban Biao, el seu fill major Ban Gu no estava satisfet amb el que el seu pare havia completat, i va començar la nova història amb els començaments de la dinastia Han. Això ho distingeix de la història de Sima Qian, que havia començat amb els primers governants llegendaris de la Xina. D'aquesta manera, Ban Gu va iniciar un format d'històries dinàstiques que continua servint de model per a la historiografia oficial dels temps moderns.
Per als períodes en què es superposen, Ban Gu va adoptar gairebé literalment gran part del material de Sima Qian, encara que en alguns casos també ho va expandir. Ell també incorporà com a mínim una part del que el seu pare havia escrit, tot i que és difícil saber-ne quant. El treball complet contingué fins a un total de 100 fascicles (卷), i incloïa assajos sobre llei, ciència, geografia, i literatura. La germana menor de Ban Gu, Ban Zhao, va acabar d'escriure el llibre en el 111, 19 anys després que Ban Gu fóra empresonat. Una destacada erudita per dret propi, es pensa que va escriure els volums 13-20 (vuit taules cronològiques) i 26 (tractat sobre astronomia). Com amb els Registres del gran historiador, Zhang Qian, un notable general xinès que va viatjar a l'oest, va ser una font clau per a les dades culturals i socioeconòmiques en les Regions Occidentals contingudes en el fascicle 96. La secció els "Annals" i els tres capítols del regnat de Wang Mang van ser traduïts a l'anglès per Homer H. Dubs.[2] Altres capítols s'han dictat en anglès per Anthony Hulsewé, Clyde B. Sargent, Nancy Lee Swann, i Burton Watson.
La història de Ban Gu estableix l'estàndard per als escrits de les posteriors dinasties xineses, i avui és una referència emprada per a estudiar el període Han. És considerada com una de les "quatre històries" (四史) de les canòniques vint-i-quatre històries, juntament amb els Registres del gran historiador, els Registres dels Tres Regnes i la Història del Han Tardà.
Annals
Ji (紀, 'annals'), 12 volums. Biografies dels emperadors en forma estricta d'annals, que ofereixen un panorama cronològic dels esdeveniments més importants, com es veien des de la cort imperial.
Bibliografia sobre la base del catàleg de la Biblioteca Imperial compilat per Liu Xiang
Biografies
Zhuan (傳, tradicions exemplars, sovint traduïdes com a biografies), 70 volums. Biografies de personalitats importants. Les biografies es limiten a la descripció dels fets que mostren clarament el caràcter exemplar de la persona. Dues o més persones són tractades en un sol article principal, ja que pertanyen al mateix tipus de gent. Els últims articles descriuen les relacions de la Xina i els diversos pobles més enllà de les fronteres.
Biografies de Yan, Zhu, Wuqiu, Zhufu, Xu, Yan, Zhong, Wang i Jia
Yan Zhu (嚴助), Zhu Maichen (朱買臣), Wuqiu Shouwang (吾丘壽王), Zhufu Yan (主父偃), Xu Yue (徐樂), Yan An (嚴安), Zhong Jun (終軍), Wang Bao (王褒) i Jia Juanzhi (賈捐之); dues parts
Jun Buyi (雋不疑), Shu Guang (疏廣) i Shu Shou (疏受), Yu Dingguo (于定國), Xue Guangde (薛廣德), Ping Dang (平當) i Peng Xuan (彭宣)
72.
王貢兩龔鮑傳
Biografies de Wang, Gong, els dos Gongs i Bao
Wang Ji (王吉), Gong Yu (貢禹), Gong Sheng (龔勝) i Gong She (龔舍) i Bao Xuan (鮑宣)
73.
韋賢傳
Biografia de Wei Xian
74.
魏相丙吉傳
Biografies de Wei Xiang i Bing Ji
75.
眭兩夏侯京翼李傳
Biografies de Sui, els dos Xiahou, Jing, Ji i Li
Sui Hong (眭弘), Xiahou Shichang (夏侯始昌) i Xiahou Sheng (夏侯勝), Jing Fang (京房), Ji Feng (翼奉) and Li Xun (李尋)
76.
趙尹韓張兩王傳
Biografies de Zhao, Yin, Han, Zhang els dos Wang
Zhao Guanghan (趙廣漢), Yin Wenggui (尹翁歸), Han Yanshou (韓延壽), Zhang Chang (張敞), Wang Zun (王尊) i Wang Zhang (王章)
77.
蓋諸葛劉鄭孫毋將何傳
Biografies de Gai, Zhuge, Liu, Zheng, Sun, Wujiang i He
Gai: Gai Kuanrao (蓋寬饒), Zhuge: Zhuge Feng (諸葛豐), Liu: Liu Fu (劉輔), Zheng: Zheng Chong (鄭崇), Sun: Sun Bao (孫寶), Wujiang: Wujiang Long (毋將隆), He: He Bing (何並)
78.
蕭望之傳
Biografia de Xiao Wangzhi
79.
馮奉世傳
Biografia de Feng Fengshi
80.
宣元六王傳
Biografies dels sis fills dels emperadors Xuan i Yuan
81.
匡張孔馬傳
Biografies de Kuang, Zhang, Kong i Ma
Kuang Heng (匡衡), Zhang Yu (張禹), Kong Guang (孔光) i Ma Gong (馬宮)
Els japonesos apareixen per primera vegada en la història escrita en aquest llibre (Llibre del Han Tardà), en el qual es registra: "La gent de Wo es troben a través de l'oceà partint des de Lelang, es divideixen en més d'un centenar de tribus, i venen de tant en tant a oferir tribut." És registrat que més tard, en el 57, el Regne Wa de Na del Sud va enviar un emissari anomenat Taifu per retre tribut a l'emperador Guangwu i va rebre un segell d'or. El mateix segell va ser descobert en el nord de Kyushu en el segle xviii.[3] Segons el Llibre de Wei, el regne més poderós a l'arxipèlag en el segle iii era dit Yamataikoku i era governat per la llegendària reina Himiko.
↑Kennedy, Brian. Guo, Elizabeth. [2005] (2005). Chinese Martial Arts Training Manuals: A Historical Survey. North Atlantic Books Publishing. ISBN 1556435576
↑Homer H. Dubs. (trad.) The History of the Former Han Dynasty. 3 vols. Baltimore: Waverly, 1938-55.
Dorn'eich, Chris M. (2008). Chinese sources on the History of the Niusi-Wusi-Asi(oi)-Rishi(ka)-Arsi-Arshi-Ruzhi and their Kueishuang-Kushan Dynasty. Shiji 110/Hanshu 94A: The Xiongnu: Synopsis of Chinese original Text and several Western Translations with Extant Annotations. Berlin. To read or download go to: «月氏, ऋषिक, ACIOI, ARSI».
Honey, David B. "The Han shu Manuscript Evidence, and the Textual Criticism of the Shih-chi: The Case of the Hsiung-nü lieh-chuan," CLEAR 21 (1999), 67-97.
Hulsewe, A.F.P. "A Striking Discrepancy between the Shih chi and the Han shu." T'oung Pao 76.4-5 (1990): 322-23.
Hulsewé, A. F. P. and Loewe, M. A. N. China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. Leiden: E. J. Brill, 1979.
Dubs, Homer H. (trans.) The History of the Former Han Dynasty. 3 vols. Baltimore: Waverly, 1938-55. Digitized text. (Digitized text does not retain volume or page numbers and alters Dubs' footnote numbering.) Glossary.Arxivat 2008-12-04 a Wayback Machine.
Sargent, Cyde B., Tr. Wang Mang; A Translation of the Official Account of His Rise to Power as Given in the History of the Former Han Dynasty, with Introd. and Notes. Shanghai: Graphic Art Book Co., 1947.
Swann, Nancy Lee, tr. Food and Money in Ancient China: The Earliest Economic History of China to A.D. 25. Princeton: Princeton University Press, 1950; rpt. New York: Octagon Books, 1974.
Stange, Hans O.H. "Die monographie über Wang Mang." Abhandlungen für die kunde des morgenlandes XXIII, 3, 1939.
Stange, Hans O.H. Leben und persünlichkeit und werk Wang Mangs. Berlin, 1914.
Tinios, Ellis. “Sure Guidance for One’s Own Time: Pan Ku and the Tsan to Han-shu 94.” Early China 9-10 (1983-85): 184-203.
Van der Sprenkel, O. B. Pan Piao, Pan Ku, and the Han History. Centre for Oriental Studies Occasional Paper, no. 3. Canberra: Australian National University, 1964.
Watson, Burton. 1974. Courtier and Commoner in Ancient China. Selections from the History of the Former Han. Columbia University Press, New York. (A translation of chapters 54,63,65,67,68,71,74,78,92, and 97).
Wilbur, C. Martin. Slavery in China during the Former Han Dynasty, 206 B.C.–A.D. 25. Publications of Field Museum of Natural History, Anthropological Series, 35. Chicago: Field Museum of Natural History, 1943. Reprint. New York: Russell & Russell, 1967. Selected translations from the Han shu.
Silk Road Seattle (el lloc web de Silk Road Seattle conté molts recursos útils, incloent-hi una sèrie de textos complets d'obres històriques, mapes, fotos, etc.).
