En 1714 va realitzar les traces del retaule de la capella de Santa Caterina.
A mitjan dècada del 1720 Juli Capuz va triar Massalfassar com a lloc de segona residència, d'esta època són entre altres obres, les efígies de Felip V (que es troba al museu de Belles Arts de València) i Maria-Gabriela de Savoia i l'obra cimera de l'escultor, les imatges de la façana del convent del Carme, quan ja solia residir sovint a Massalfassar, ja que la seua única filla, en casar-se amb un massalfassí de família acomodada, va establir la seua residència a Massalfassar.[1]
SOLER, Abel, JORDÀ, Rafa, FRECHINA, Josep Vicent (2004). Massalfassar: geografia, història, patrimoni.
Massalfassar, Ajuntament de Massalfassar. ISBN 84-606-3653-4.
Referències
↑SOLER, Abel, JORDÀ, Rafa, FRECHINA, Josep Vicent (2004). L'expansió agrícola del segle xviii en Massalfassar: geografia, història, patrimoni (pp. 114-116)