Algunes d'aquestes llengües estan documentades directament per escrit fonamentalment mitjançant l'ús d'escriptures paleohispàniques, des de com a mínim el segle v aC, potser des del s. VII aC, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC.
Altres llengües només poden ser identificades indirectament a través de topònims, antropònims i teònims citats per les fonts clàssiques o usats en inscripcions en llatí i grec.
Correa, José Antonio (1994): «La lengua ibérica», Revista española de lingüística 24, 2, pp. 263-287.
Jordán, Carlos (2004): Celtibérico, Zaragoza.
Hoz, Javier de (1995): «Tartesio, fenicio y céltico, 25 años después», Tartessos 25 años después, pp. 591-607.
Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l'estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
Untermann, Jürgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Münzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
Velaza, Javier (1996): Epigrafía y lengua ibéricas, Barcelona.
