Llenguatge administratiu

El llenguatge administratiu o llenguatge jurídic^[1] és un registre lingüístic formal que utilitza l'administració pública en les seues activitats, com són la confecció dels documents administratius, les lleis i la normativa legal diversa i les gestions pròpies de l'administració. Es caracteritza per fer ús de termes cultes, tècnics i unívocs i d'una fraseologia específiques, i en part compartides amb altres llenguatges d'especialitat com el llenguatge jurídic, l'econòmic o l'informàtic, sobre la base de la llengua estàndard.^[2][3][4]

El lèxic i la fraseologia hereten d'uns usos seculars del llenguatge, de manera que estan plens d'arcaismes que poden resultar estranyes als parlats de la llengua en general.^[2] Als arcaismes se suma el lèxic vingut de les tecnologies de la informació.^[5]

Característiques

Les característiques d'aquest registre es defineixen tenint en compte els elements següents:^[2]

• Els ciutadans i/o als funcionaris són els comunicants: són persones que no necessàriament es coneixen elles i solament tenen una relació professional.
• El nivell de formalitat presenta variacions segons la situació d'ús. Així, pot anar de "la solemnitat de la concessió d'un doctorat honoris causa a la impersonalitat de la redacció d'un informe o a la tramitació d'un expedient".
• L'assumpte del que tracta la comunicació és "la gestió de l'administració i dels interessos dels ciutadans com a col·lectivitat i individualment, a la qual s'ha d'aplicar el marc legal corresponent".
• El canal de comunicació sol ser l'escrit, siga en paper o en suport informàtic. També el canal comunicatiu pot ser oral.
• La situació d'ús del llenguatge administratiu sol tindre lloc a les dependències administratives.
• Els comunicants poden presentar intencions en una gran diversitat: informar, reivindicar, justificar, argumentar, sol·licitar, felicitar, rectificar, negar, agrair...
• El registre varia segons l'organització (universitat, jutjat, hospital, ambaixada o altres) on es produeix l'acte comunicatiu.

Referències

1. «Criteris lingüístics». Departament de Justícia. [Consulta: 20 juny 2013].
2. Andreu i Belles, 2009, p. 145.
3. Documents i llenguatge administratius, Universitat Politècnica de València
4. l llenguatge administratiu com a llenguatge d'especialitat, Escola d'Administració Pública de Catalunya
5. Andreu i Belles, 2009, p. 146.

Bibliografia

• Andreu i Belles, Joan (coord.). Manual de documents i llenguatge administratiu. 3a edició. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Servei de Llengües i Terminologia, 2009. ISBN 978-84-8021-701-9. 

Enllaços externs

• Apartat de Llenguatge administratiu del Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya, que conté un glossari de dubtes més freqüents.
• Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu de l'Escola Administració Pública de Catalunya.