Llengua umbrá

Llengua umbrá

Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	100
Autòcton de	Risaralda
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua llengua no classificada

Ls llengua umbrá, unga ([uŋã]) o umbra (els de la serralada)^[1] és una llengua indígena de Colòmbia, encara no classificada, que actualment és parlada pels umbrá, unes cent persones al resguardo indígena d'Escopetera-Pirza, al municipi de Riosucio, Caldas i als corriolss Sardinero i Mápura, corregiment d'Irrá, municipi de Quinchía, Risaralda.^[2]

En l'època de la conquesta espanyola aquesta llengua es parlava a tota la regió d'Anserma (/anʃeɾ/ = sal) i se la va arribar a creure extingida, degut d'una banda a la reducció de la població indígena després de la conquesta espanyola i d'altra banda a la concentració forçada de supervivents de diferents pobles indígenes a la Vega de Supía a partir de 1627. No obstant això el 1995 els professors de la Universitat de Caldas Guillermo Rendón i Anielka Galemur van trobar set famílies parlants de la llengua.^[3]

Característiques

L'ordre en l'oració pot ser

• Subjecte Verb Objecte:

[nã: ĩ daʧiíru] {nã:/ĩ/daʧiíru} //jo/sóc/gent// "jo sóc indígena umbrá".

[nã: ʧaɾkĩ ʥíbã:] {nã:/ʧaɾk-ĩ/ʥíb-ã:} //jo/tallar-present/cabdell-acusatiu// "jo tallo el cabdell".

[ĩbá ĩ ĩ ʧimo:ɾ] {ĩbá/ĩ-ĩ/ʧi-mo:ɾ} //pedra/tenir-ser/color-vermell// "la pedra ha de ser vermella.

• Objecte Subjecte Verb:

[kõkũĩtɐbaʧe ãʧú ĩ:ʃí] {kõ-kũĩtɐ-baʧ-e/ãʧ-ú/ĩ:ʃí} //astre-núvol-gran/sol-nominatiu/il·luminar-present// "el sol il·lumina el cel"

L'adjectiu antecedeix al substantiu, que es declina, s'hi ha trobat els casos nominatiu, acusatiu, ablatiu, vocatiu i genitiu. Sufixos e infixos actuen com a marques de gènere i número.

Els pronoms personals són:

[nã:] = "jo"

[nãũ] = "tu

[nãũn] = ell

[nãũĩnõ] = ella

[nã:ĩ:] = nosaltres

[nãũmi] = vosaltres

[nãĩ] = ells

[nãõinoĩ:] = elles

Diferents sufixos verbals serveixen com a marques de manera i temps, per exemple:

/ xũxúɾãi / = "parlar"

[nãũn xuŋuɾa] = ell parla

[nãũn xuŋuɾaéi] = ell va parlar

[nãũn xuŋuɾaɤ] = ell parlarà

Entorn de la paraula parlar [xũxúɾãi] podem veure com es componen diferents lexemes en la llengua umbra:

[xũ] = la parla

[xuŋũ] = saludar

[xũŋuɾã] = veu

[xũŋúãɾka] = pensar (ɐrkã = cap)

[xũŋuɾãɾka] = entendre

[xũŋuɾaɾkai] = enteniment

[xuŋuɾãtá] = pregunta

[xũɾãpɐ̃m] = diàleg, conversa

Altres exemples il·lustratius:

[taɾãn] = mà

[taɾãbá] = braç

[taɾãwãwã] = dits de la mà ([wãwã] = nens)

[taɾɐũsa] = manxol ([-ũsa] = sense-)

[tabɛɾa] = polsera

[ɐɾɐ̃nda] = peu

[ɐɾɐ̃ndawãwã] = dits del peu

[ɐɾɐ̃ndaiã] = cama

[ɐɾɐ̃ndaó] = cuixa

[ɐɾɐ̃ndaá] = genoll

[aɾanbeɾa] = abraçadora per la cama

[aɾandabã:] = cametes

[aɾandaũsa] = coix

[ɐɾɐnʤa:tã] = ball

[ɐɾnʤa:tɐĩ] = ballar

[andarandaĩán] = córrer

[ɐ̃ndanɐ̃ndɐ̃] = caminar a poc a poc

Un aspecte peculiar de la fonètica umbra és la formació de paraules onomatopeiques solament amb consonants o amb sèries de consonants i una o molt poques vocals:

[ʙ̥] = "saliva"

[↓ɬ↑ɬ] = "nas", "fer olor" (↓ɬ = ingresiva fricativa lateral sorda; ↑ɬ = ejectiva = ɬʼ)

[ɲ] (ñ) = agulla

[ks̪ks̪] = "escoltar"

[ʔ̃tⁿtr] = "cor"

[ŋɾmna] = "estómac"

Aquests lexemes independents participen en la composició:

[nãũn ↓ɬ↑ɬéĩ:]= "ell va fer olor"

[atrʔ̃xg] = "accelerar", "encorajar"

[a:trg] = "acceleració", "coratge"

[a:ɛrs] = "accelerat"

[ɲikoni] = cosir

[ɲĩíku:n] = teixir

El lexema per al pronom interrogatiu "qui" també està compost solament per consonants:

[ŋ̊ʔ̃] ="qui?

[de ŋ̊ʔʔ̃ guapaʧã ãtá bũ:] = Amb qui ve Guapacha? ([ãtáĩ] = venir).

Font

• Rendón, Guillermo (2011) La Lengua Umbra. Manizales: Instituto de Altos Estudios Bókotta. ISBN 978-958-57127-0-6

Referències

1. Largo, Yoany y Luis Javier Caicedo (2014) "Posible ruta para el rescate de la lengua umbrá o o unga". AlBicentenario. Consultat el 20 de setembre de 2019.
2. El libro que enseña una lengua indígena que se creía desaparacida, El País, 19 de març de 2012
3. Descubren lengua indígena que se creía extinta, El Tiempo, 29 d'abril de 2012