Gen (també anomenada Ge, Gebe, Gen-Gbe, Guin, Mina, Mina-gen, Popo)[1] és una llengua Gbe que es parla a Benín, Togo i a la rodalia d'Annex. Forma part del grup de les llengües kwa i de la branca Volta-Níger de la família Níger-Congo. Té aproximadament 330.000 parlants (ca 200.000 a Togo i ca. 130.000 a Benin).[1] Com la resta de llengües Gbe, és una llengua tonal. I, a més, té diferents dialectes: Agoi, Anex i Gliji.
Fonemes i símbols ortogràfics
| /p/
|
p
|
|
/m/
|
m
|
|
/f/
|
f
|
| /b/
|
b
|
|
/n/
|
n
|
|
/v/
|
v
|
| /t/
|
t
|
|
/ɲ/
|
ny
|
|
/s/
|
s
|
| /d/
|
d
|
|
/ŋ/
|
ŋ
|
|
/z/
|
z
|
| /ɖ/
|
ɖ
|
|
|
|
|
/l/
|
l,r
|
| /tʃ/
|
c
|
|
|
|
|
/x/
|
x
|
| /dʒ/
|
j
|
|
|
|
|
/ɤ/
|
ɤ
|
| /k/
|
k
|
|
|
|
|
/h/
|
h
|
| /g/
|
g
|
|
|
|
|
/w/
|
w
|
| /kp/
|
kp
|
|
|
|
|
/y/
|
y
|
| /gb/
|
gb
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| /i/
|
i
|
|
|
|
|
/u/
|
u
|
| /e/
|
e
|
|
|
|
|
/o/
|
o
|
| /ɛ/
|
ɛ
|
|
|
|
|
/ɔ/
|
ɔ
|
|
|
|
|
/a/
|
a
|
|
|
|
| /Ṽ/
|
Ṽ
|
|
|
|
|
|
|
Exemples
a ---- ama ---- verdura
b ---- ebo ---- amulet
c ---- eco ---- funeral
d ---- edã ---- serp
ɖ ---- aɖi ---- sopa
e ---- ege ---- barba
ɛ ---- mɛlɛ ---- vaixell
f ---- efu ---- pell
g ---- ege ---- barba
gb ---- agba ---- carregar
ɤ ---- ɤetri ---- lluna
h ---- eha ---- porc
x ---- exa ---- escombra
i ---- aɖi ---- sopa
j ---- eje ---- sal
k ---- ekɔ ---- sorra
kp ---- ekpe ---- roca
l ---- lã ---- carn
m ---- ama ---- verdura
n ---- enu ---- boca
ny ---- enyi ---- bou
ŋ ---- aŋu ---- espina
o ---- ebo ---- amulet
ɔ ---- esɔ ---- cavall
p ---- epu ---- os
r ---- ajre ---- baralla
s ---- esɔ ---- cavall
t ---- eto ---- orella
u ---- efu ---- pell
v ---- eve ---- dos
w ---- ewɔ ---- farina
y ---- aya ---- pinta
z ---- ezi ---- seient
Alfabet
a b c d ɖ e ɛ f g gb ɤ h i j k kp l m n ny ŋ o ɔ p r s t u v w y z
Gramàtica
Existeixen tons lèxics (lexemes amb fonemes) i tons sintàctics (gramemes tonals).
Gen, igual que el conjunt de llengües Gbe, és una llengua analítica que presenta poca variació morfològica. De fet, categories com el nombre i la persona s'expressen mitjançant clítics col·locats darrere el nom.
L'ordre aparent en les oracions pot variar, ja que hi ha construccions en què es troba: nucli-complement i d'altres en què és a l'inrevés. Aquest canvir en l'ordre es produeix depenent del tipus de forma verbal que es trobi: perfet (SVO) o imperfet (SOV). Exemple:
- Dàwé á plè kéké ("L'home va comprar una bicicleta" - Perfet, SVO)
- Dàwé á lá plè kéké ("L'home comprarà una bicicleta" - Perfet, SVO)
- Dàwé á lè kéké plè ("L'home està comprant una bicicleta" - Imperfet, SOV)
* plè = "comprar"
Altres
Sistema numeral:
1 - èɖě
2 - èvè
3 - ētɔ̃̀
4 - ēnɛ̀
5 - àtɔ̃́ː
6 - ādɛ̃́
7 - ǎdrɛ̃́
8 - ēɲí
9 - ēɲíɖé
10 - ēwó
Quant al desenvolupament d'aquesta llengua, es pot dir que hi ha entre un 1% i 5% d'alfabetització, es duen a terme programes de ràdio i tot just el 2014 es va fer la Bíblia en aquesta llengua.
Referències
Enllaços externs
