Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.
Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.
Components
Fonologia
És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
Vocals
Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.
Consonants
Hi ha una major diferenciació en les consonants.
Numerals i altre lèxic
| Significat
|
un
|
dos
|
tres
|
quatre
|
cinc
|
home
|
mar
|
tabú
|
pop
|
canoa
|
entrar
|
| tongà
|
taha
|
ua
|
tolu
|
fā
|
nima
|
taŋata
|
tahi
|
tapu
|
feke
|
vaka
|
hū
|
| samoà
|
tasi
|
lua
|
tolu
|
fā
|
lima
|
taŋata
|
tai
|
tapu
|
feʔe
|
vaʔa
|
ulu
|
| maori
|
tahi
|
rua
|
toru
|
ɸā
|
rima
|
taŋata
|
tai
|
tapu
|
ɸeke
|
waka
|
uru
|
| rapanui
|
-tahi
|
-rua
|
-toru
|
-ha
|
-rima
|
taŋata
|
tai
|
tapu
|
heke
|
vaka
|
uru
|
| rarotongà
|
taʔi
|
rua
|
toru
|
ʔā
|
rima
|
taŋata
|
tai
|
tapu
|
ʔeke
|
vaka
|
uru
|
| hawaià
|
kahi
|
lua
|
kolu
|
hā
|
lima
|
kanaka
|
kai
|
kapu
|
heʔe
|
waʔa
|
ulu
|
Correspondències internes
|
|
Tongalès
|
Niueà
|
Samoà
|
Sikaiana
|
Takuu
|
Rapanui
|
Tahitià
|
Rarotongà
|
Māori
|
Nord Marquesà
|
Sud Marquesà
|
Hawaià
|
Mangarevà
|
| cel
|
/laŋi/
|
/laŋi/
|
/laŋi/
|
/lani/
|
/ɾani/
|
/ɾaŋi/
|
/ɾaʔi/
|
/ɾaŋi/
|
/ɾaŋi/
|
/ʔaki/
|
/ʔani/
|
/lani/
|
/ɾaŋi/
|
| vent del nord
|
/tokelau/
|
/tokelau/
|
/toʔelau/
|
/tokelau/
|
/tokoɾau/
|
/tokeɾau/
|
/toʔeɾau/
|
/tokeɾau/
|
/tokeɾau/
|
/tokoʔau/
|
/tokoʔau/
|
/koʔolau/
|
/tokeɾau/
|
| dona
|
/fefine/
|
/fifine/
|
/fafine/
|
/hahine/
|
/ffine/
|
|
/vahine/
|
/vaʔine/
|
/wahine/
|
/vehine/
|
/vehine/
|
/wahine/
|
/veine/
|
| casa
|
/fale/
|
/fale/
|
/fale/
|
/hale/
|
/faɾe/
|
/haɾe/
|
/faɾe/
|
/ʔaɾe/
|
/ɸaɾe/
|
/haʔe/
|
/haʔe/
|
/hale/
|
/faɾe/
|
| parent
|
/motuʔa/
|
/motua/
|
/matua/
|
|
/maatua/
|
/matuʔa/
|
/metua/
|
/metua/
|
/matua/
|
/motua/
|
/motua/
|
/makua/
|
/matua/
|
Pronoms personals
En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).
Notes
Bibliografia
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. Harvard University: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the New York Public Library: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the University of Michigan: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. A Paumotuan dictionary with Polynesian comparatives. the University of California: Whitcombe & Tombs Limited, 1895, p. 76 [Consulta: 21 juliol 2011].
Referències
- Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
- Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
- Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
- Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
- Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.
Enllaços externs
