Les llengües eslaves occidentals formen una branca de les llengües eslaves, escindida del tronc comú al voltant del segle vi.[1] Els trets distintius d'aquesta branca passen per una major abundància de sons palatals, una tendència a fixar la síl·laba tònica de la paraula a la primera o la penúltima i canvis en la declinació i ús del genitiu.
Les llengües eslaves occidentals tenen totes sistemes d'escriptura basats en l'alfabet llatí, per oposició a les orientals, que n'utilitzen de ciríl·lic i a les meridionals (barreja de ciríl·lic i llatí).
Els idiomes que formen aquest grup són:
Referències
- ↑ Klemensiewicz, Zenon. Historia języka polskiego. 9a ed.. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2007. ISBN 83-01-12760-0.
