PROFILBARU.COM

Llengües bak
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Àfrica subsahariana
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües atlàntiques; llengües atlàntiques del nord
Subdivisions
	Balanta Diola Papel Bijago
Codis
Codi Glottolog	bakt1238

Les llengües bak són un grup de llengües atlàntiques del Senegal i Guinea Bissau. Les llengües bak són llengües no tonals.

Classificació

Recentment (2010) es va proposar que existia una relació entre les llengües bak i el bijago que prèviament es va considerar una branca aïllada dins del grup atlàntic. L'arbre cladístic proposat és el següent:

Bak (nuclear)

Balanta

	llengües diola (Jola)

	llengües papel

Bijago

Bijago

El bijago és altament divergent. Sapir (1971) va classificar aquesta llengua com una llengua aïllada dins de l'atlàntic occidental. Tanmateix, Segerer va mostrar que això es devia a canvis fonètics prèviament no reconeguts, i que el bijago de fet està emparentat amb les llengües bak. Per exemple, els següents cognats en bijago i joola kasa (una llengua diola) són completament regulars, però no havien estat identificats fins fa poc:

GLOSA	Bijago	Joola Kasa
cap	bu	fu-kow
ull	nɛ	ji-cil

Comparació lèxica

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bak-bijago són:^[1]

GLOSSA	Bijago	Balanta-Ganja		Bayot		Jola						Manjaku-Papel		PROTO-BAK- BIJAGO
GLOSSA	Bijago	Ganja	Kentohe	Bayot (GNB)	Bayot (SEN)	Bandial	Gusilay	Foñi (Dyola)	kaasa	karon	kwatay	Makaña	Pepel	PROTO-BAK- BIJAGO
'1'	nɔːd	-woda	fhoːdn	ɛndon	'ɛndon	'jɐnʊɾ	janʊr	jəkon	'jɐnɔ	jɔːnɔːl	hifeːneŋ	ulolɛ̂n	o-loŋ	*
'2'	n-som	-sibi	ksibm	tɪgˑga	'ɪɾɪɡːə	'suːβɐ	suːβa	sigaba	'sil̥uβə	susupək	kúsuba	ŋɨ́tɛp	ŋ-pugus	*
'3'	ɲ-ɲɔːkɔ	-aːbí	khobm	fɜzɪ	i'feɟi	si'fʰəʝi	sifːəɟi	sifeːɡiːr	si'həːɟi	sihəːciːl	kíhaːji	ŋɨ̀wàdʒɛ̀nt	ŋ-ɟenʂ	*
'4'	ya-aɡɛnɛk	-tahla	ktahli	iβɛɪ	ɪ'βɛj	sɪ'bɐɣɪɾ	sɪbːaɣɪr	sibaːkiːr	sɪ'bɐkɪː	sɪpɐːkɪːl	kibaːkir	ŋɨbakɨr	ŋ-uakr	*-bakir
'5'	n-deɔkɔ	-jíːf	ʧɪf	oɾɔ	'ɔɾɔ	fʊ'tɔx	fʊtɔx	futɔk	hʊ'tɔk	ɪsɐk	hutok	kaɲɛn	k-ɲene	fʊtɔk/ -ɲene
'6'	5 + 1	faːj	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	5 + 1	padʒɨ	paːɟ	*
'7'	5 + 2	faːjinɡoːda	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	5 + 2	nawuloŋ	ɟand	*
'8'	5 + 3	taːtaːla	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	5 + 3	bakɾɛ̂ŋ	bakari	*
'9'	5 + 4	-jíntahla	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	5 + 4	kaɲɛ́ŋkalɔŋ	k-ɲeŋ k-loŋ	*
'10'	n-ruakɔ	-jímːin	ʧɪːfmɛn	gʊtˑtɪɛ	ʊ'sɛβɔkɔ	ɣʊ'ɲɛn	ɡʊɲɛn	uɲɛn	kʊ'ŋɛn	ŋɐːsʊwɐn susupək	sumoŋu	iɲɛ̂n	o-diseɲene	*

Referències

↑ «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].

Bibliografia

Guillaume Segerer and Florian Lionnet, 2010. "Isolates" in "Atlantic". Presentation at « Language Isolates in Africa », Lyons, Dec. 3–4.
(francès) Jacqueline M.C. Thomas et Anne Behaghel, La linguistique africaniste française (en France et en Afrique) : le point de la question en 1980, Paris, SELAF, 1980, 84-30 p. ISBN 2-85297-077-5