Les llengües àngliques[1][2] (també anomenades llengües germàniques insulars[3]) són un grup d'idiomes que inclouen l'anglosaxó i les llengües que en deriven.[4] Això abasta l'anglés (passant pels seus estadis històrics com l'anglés mitjà o l'anglés modern primerenc), l'escocés i el ja extint iola a Irlanda.
Les llengües criolles basades en l'anglés no se solen incloure en el grup, ja que només el seu lèxic ve de l'anglés, i no l'estructura lingüística.
Referències
- ↑ J. Derrick McClure Scots its range of Uses in A. J. Aitken, Tom McArthur, Languages of Scotland, W. and R. Chambers, 1979. p.27
- ↑ Thomas Burns McArthur, The English Languages, Cambridge University Press, 1998. p.203
- ↑ Woolf, Alex «From Pictland to Alba, 789–1070». . Edinburgh University Press [Edimburg], 2007., p. 336
- ↑ «Indo-European, Germanic, West, English». Ethnologue.com. [Consulta: 10 setembre 2010].
Vegeu també
