Lledó d'Empordà[1] (IPA: [ʎəˈðo ðəmpuˈɾða]) o Lledó (IPA: [ʎəˈðo]), oficialment anomenat Lladó en contra dels criteris filològics, és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a l'espai de transició conegut com Garrotxa d'Empordà.
La vila és emplaçada a l'alta vall del Manol, al peu de les estribacions de llevant de la Mare de Déu del Mont, sota la muntanya de Falgars.[2]
El nucli és comunicat per una carretera que va a la carretera N-260 de Figueres a Besalú, i per una altra que la uneix al nucli de Cabanelles i la mateixa carretera esmentada.
Geografia
Llista de topònims de Lladó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
La primera documentació del lloc de Lledó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al monestir de Sant Pere de Rodes l'any 977.[4] L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica a Santa Maria de Lladó al voltant del que es crea la vida del poble.[4]
El 1592 el papa Climent VIII va declarar secularitzada la canònica agustiniana, i el 1596 va ser transformada en col·legiata. Els anys 1795 i 1808 el poble va patir greus danys per les guerres amb França. L'Any 1835 el monestir va ser abandonat, i poc després el 1840 es va suprimir de forma definitiva la comunitat. El 1929 la parroquialitat de Sant Feliu de Lladó va ser traslladada a la basílica de Santa Maria de Lladó.[2]
Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.[4]
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Activitat d'interès
Des de 1995 s'organitza la Fira del Formatge Artesà de Lledó, que s'ha convertit en un dels referents més importants de Catalunya en aquesta temàtica. La fira s'ubica entorn de l'església de Santa Maria de Lladó i la seva canònica i hi participen entre 5000 i 10000 persones.[5]
↑ 2,02,1Tremoleda, Joaquim. Lladó (en català). Girona: DIputació de Girona, 2002 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN 84-95187-38-8.
↑Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.
↑ 4,04,14,24,3«Lladó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
↑ «20a Fira del Formatge de Lladó». Ara Comarques Gironines, 17-09-2015, p. 2 [Consulta: 17 setembre 2015].
