Lladronera

Dibuix d'una secció d'una lladronera en la qual es pot veure detalladament el disseny

Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que se situa a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la part exterior, també anomenada «galeria en voladís».^[1] S'anomena matacà si es troba damunt una porta.^[2] Era emprada, durant un setge o assalt, com un lloc segur des del qual els defensors poden mirar i atacar l'enemic. Consisteix en una plataforma amb orificis, a través dels quals es poden llançar pedres, materials ardents i altres tipus de projectils sobre els atacants que es troben sota, al peu de la fortificació defensada, en la qual es recolza un mur avançat que serveix de protecció i que té per façana, en el qual pot haver-hi espitlleres o merlets. Quan només té una sola espitllera i es troba damunt d'una porta, rep el nom de matacà.^[3]

Matacà sobre la Puerta del león, a l'Alcàsser de Sevilla

Era suportada per diversos permòdols, entre els quals hi havia uns forats o espitlleres verticals. El disseny va ser desenvolupat durant l'edat mitjana i representava una evolució important en la defensa, com que permetia de cobrir la base mateixa dels murs. Se'n troben a partir del segle xiii.

Els primers matacans (una mena de verdesques) estaven fets de fusta i eren, en general, construccions provisionals, que es posaven en cas de risc de setge de part d'algun enemic. Sovint, eren incendiats pels assetjadors^[4] i no va ser, sinó fins a final del segle xiii, que se'n van construir de pedra més resistents i durables.^[4]

Referències

1. Salvà i Lara, Jaume. «matacà». A: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. TermCat Centre de terminologia, 2012 [Consulta: 19 gener 2024]. 
2. Turon, Pau. Castells medievals. Diputació de Girona, 2020, p. 8. ISBN 978-84-15808-88-6. 
3. Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. vi-xv). Barcelona: Edicions 62, abril 2000, plana 154 (El Cangur Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0. 
4. Viollet-le-Duc, Eugène. «Mâchicoulis». A: Dictionnaire raisonné de l’architecture française du xie au xvie siècle [Diccionari raonat d'arquitectura francesa del segle xi al xvi] (en francés). volum 6, p. 196-197. 

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)