La literatura gòtica és la literatura associada al moviment gòtic. Inclou obres molt conegudes com ara Dràcula, Frankenstein, L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, o els contes d'Edgar Allan Poe.
El renaixement del gòtic va ser l'expressió emocional, estètica i filosòfica que va reaccionar contra el pensament dominant de la Il·lustració, segons el qual la humanitat podia arribar al coneixement veritable i obtenir felicitat i virtut perfectes; la seva fam per aquest coneixement deixava de costat la idea que la por podia ser també sublim. Les idees d'ordre de la Il·lustració van anar essent relegades i donen pas a l'afició pel gòtic a Anglaterra i així es va obrint el camí per a la fundació d'una escola de la literatura gòtica, derivada de models alemanys.
Les narratives gòtiques proliferen entre 1765 i 1820, amb la iconografia que ens és coneguda: cementiris, erms i castells tenebrosos plens de misteri, malvats infernals, homes llop, vampirs, «doppelgänger» (mutants, o doble personalitat) i dimonis, etc.
Característiques
D'entre les característiques del moviment gòtic destaquen: És melodramàtic, exagera els personatges i les situacions amb la finalitat d'accentuar els efectes estètics. L'autor crea un marc sobrenatural que facilita el terror, el misteri i l'horror. Existència de llocs solitaris i espantosos que subratllen així els aspectes més grotescos i macabres de la producció. Exaltació de la relació entre terror i èxtasi. Embelliment de la mort com un desig pel dolor. Importància d'escenari arquitectònic, per a enriquir la trama; les ombres i contorns de llum delimiten espais i recreen sentiments malenconiosos. Referències a la bogeria, falta de raciocini, bestialitat i altres situacions inhumanes o sobrenaturals. La polarització del bé i el mal, aquest últim sent interpretat per un home cruel que farà de malvat. L'art gòtic utilitza elements obscurs.
Novel·la gòtica
La novel·la gòtica és una novel·la que barreja amor i terror en una ambientació pseudomedieval, de regust romàntic, amb presència d'elements sobrenaturals. El gènere va ser inaugurat per Horace Walpole, amb El Castell d'Otranto (1764),[1] on ja apareixen els embolics familiars, les ruïnes i encanteris demoníacs que es popularitzarien en les obres posteriors. Els excessos melodramàtics van fer que sorgís una novel·la gòtica paròdica, on els elements misteriosos són absurds i explicats racionalment o els personatges apareixen com a caricatures.
Algunes obres destacades són Els misteris d'Udolfo, d'Ann Radcliffe; El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki o El monjo, de Matthew Lewis. Aquestes obres van marcar una de les tendències bàsiques de la literatura de terror, amb els crims provocats per monstres o aliats del dimoni, un corrent molt conreat durant els segles XIX i XX, i també les llegendes romàntiques tradicionals, com les de Bécquer.
Referències
Vegeu també
