Linarita

Linarita
Cristalls de linarita de Linares, Jaén, Espanya
Fórmula química	PbCu(SO₄)(OH)₂
Epònim	Linares
Localitat tipus	Linares
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.BC.65
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.65
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/B.02
Dana	30.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats i tabulars; en agregats
Estructura cristal·lina	a = 9.701(2) Å, b = 5.65 Å, c = 4.69 Å; β = 102.65°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m prismàtica
Color	blau fosc
Macles	comunes en {100} i {001}
Exfoliació	perfecta en {100}, desigual en {001}
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blau clara
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	5,3 a 5,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.809 nβ = 1.838 nγ = 1.859
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	X = blau clar; Y = blau; Z = blau de prússia
Angle 2V	mesurat: 80°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lna
Referències	[1]

La linarita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la ciutat de Linares (Jaén, Espanya), lloc on va ser descobert l'any 1822. Pertany al grup de la linarita-chenita.^[2]

Característiques

La linarita és un hidroxisulfat de plom i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i s'hi pot trobar en grups de raïms de petits cristalls, normalment microscòpics, o en crostes d'un color blau intens molt característic. Sovint confosa pel seu color amb l'atzurita, se les distingeix fàcilment perquè la linarita no reacciona del tot amb àcid clorhídric. És una espècie tan escassa que no s'extreu comercialment, però el color és tan intens que fa que aquest mineral sigui molt buscat per al col·leccionisme.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la linarita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari molt poc comú que es troba a la zona superficial d'oxidació de dipòsits de minerals del plom com la galena o la calcopirita, sent normal que estigui associat a ambdues així com amb malaquita i cerussita. Els cristalls més bells, de fins a 10 cm de longitud, procedeixen d'Arizona (Estats Units), encara que també abunden en altres parts dels Estats Units, així com a Namíbia i a la Serra de Capillitas (Argentina). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta, a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès), a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès), a la mina Alforja (Baix Camp), a la mina Balcoll (Falset, Priorat) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat).^[3]

Grup

El grup de la linarita-chenita de minerals està format per quatre espècies.

Espècie	Fórmula
Chenita	Pb₄Cu(SO₄)₂(OH)₆
Linarita	PbCu(SO₄)(OH)₂
Munakataïta	Pb₂Cu₂(Se^4+O₃)(SO₄)(OH)₄
Schmiederita	Pb₂Cu₂(Se^6+O₄)(Se^4+O₃)(OH)₄

Referències

1. «Linarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
2. «Linarite-Chenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
3. «Linarite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].