Liberto Callejas

Liberto Callejas

Nom original	(ca) Joan Perelló i Sintes
Biografia
Naixement	1884 Sant Lluís (Menorca)
Mort	29 desembre 1969 (84/85 anys) Ciutat de Mèxic
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista
Nom de ploma	Liberto Calleja

Joan Perelló i Sintes,^[1] més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,^{[nota 1]}1884 – Mèxic, 1969)^[2][3][1] fou un periodista, de pensament anarquista.

Integrant de «Los Solidarios»^[8] —i més tard dins l'òrbita del grup «Nosotros»—,^[9] s'exilià a França, el 1923, acompanyant a Durruti i Ascaso durant la dictadura de Primo de Rivera;^[4][5][1] a París, fou president de la Librairie International,^[10] seu de la Union Anarco-communiste francesa.^[11][12] Després de la proclamació de la Segona República a l'abril de 1931, Callejas va retornar, instal·lant-se a Barcelona.^[13]

A El eco de los pasos, García Oliver assenyala la seva devoció per la lectura i les seves inclinacions cap a un anarquisme individualista.^[6] Malalt de tuberculosis^[14] i descrit per Ramón Liarte com «un tolstoià que escrivia articles de fons que llençaven espurnes i rajos de llum manumissora»,^[15] va escriure el pròleg del llibre en l'edició en castellà La vie ardente et intrépide de Louise Michel de Fernand Planche^[1] —assaig sobre l'escriptora i anarquista francesa Louise Michel, protagonista de la Comuna de París— i va ser director del diari Solidaridad Obrera a dues etapes, el 1932 i el 1936,^[16] amb posicions properes a Felipe Aláiz de Pablo.^[4] Entre aquests períodes, va dirigir CNT a Madrid, el 1934.^[17][3] Al llarg de la seva vida va col·laborar a més amb altres publicacions com Crisol, Ideas^[14][18] o la versió en castellà (Acción) de la Revue Internationale Anarchiste;^[19][20] també dirigí el diaris Iberón, Liberión^[4] i Voz Libertaria.^[20][19][21] Després de la Guerra Civil es va exiliar altre cop el 1939,^[1] a Mèxic,^[22] on va morir el 1969.^[3]

Sobre la seva vida es va publicar el 2012 una biografia titulada Liberto Callejas, l'anarquista incommovible, obra de Josep Portella Coll.^[23]

Nota

1. Hi ha fonts que assenyalen Menorca com a lloc de naixement: Ginard i Féron afirma que Callejas era de Sant Lluís^[2] i al Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans s'afirma que va néixer a Maó.^[3] No obstant, la Gran Enciclopèdia Catalana,^[1] Salvador Gurucharri a Bibliografía del anarquismo español 1876-1975^[4] i Hermós Plaja i Saló a El sindicalismo según sus influencias^[5] recullen Palma com a lloc de naixement, i Joan Garcia Oliver el considera «natural de Mallorca».^[6] David Ginard i Féron titlla aquest origen mallorquí com un error.^[7]

Referències

1. «Liberto Callejas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Ginard i Ferón, 1999, p. 151-152.
3. Martínez de Sas i Pagès, 2000, p. 292.
4. Gurucharri, 2004, p. 101.
5. Plaja, 1945, p. s/n.
6. García Oliver, 1978, p. 29.
7. Ginard i Féron, 1999, p. 151-152.
8. Paz, 1996, p. 90.
9. Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169.
10. Gurucharri, 2004, p. 211, 212.
11. Canal i Morell, Lemus López i Martínez López, 2010, p. 197.
12. Accion, (Paris), n.7, gener 1926, pp. 11-13
13. Paz, 1996, p. 239.
14. Tavera, 2005, p. 231.
15. Liarte, 1983, p. 175.
16. Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169-172.
17. Checa Godoy, 1989, p. 77.
18. Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 178.
19. Gurucharri, 2004, p. 237.
20. Gutiérrez Molina, 2002, p. 289-295.
21. Paz, 1996, p. 90, 159, 215.
22. Santana Morro, 2011, p. 58-59.
23. Font Agullí i Gaitx Moltó, 2014, p. 275.

Bibliografia

• «Un estat de la qüestió entre dues commemoracions (2009–2014)». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura. Punctum, 2, 2014, pàg. 231-280.
• Ginard i Féron, David. El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil: 1936-1939 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 9788484151111. 
• Gurucharri, Salvador. Bibliografía del anarquismo español 1869-1975. Barcelona: Librería La Rosa de Foc, 2004. ISBN 84-86685-33-8. 
• Liarte, Ramón. El camino de la libertad. Picazo, 1983. ISBN 9788436102635. 
• Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 292-293. ISBN 9788484152439. 
• Paz, Abel. Durruti en la revolución española. Madrid: Fundació d'Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 1996. ISBN 84-86864-21-6. 
• Santana Morro, Manel. «Els activistes politics mallorquins a l'exili». A: L'exili republicà: política i cultura : actes de les Jornades d'Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia : Palma, 18-20 de novembre de 2009 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 45-67. ISBN 9788498833645. 
• Tavera, Susanna. Federica Montseny: la indomable, 1905-1994. Temas de Hoy, 2005. ISBN 9788484604105. 
• Ucelay-Da Cal, Enric; Tavera García, Susanna «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario, 1936-1938». Historia Contemporánea. Universitat del País Basc, 9, 1993, pàg. 167-192. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 1130-2402 [Consulta: 13 setembre 2015].
• Plaja, Hermoso. «El sindicalismo según sus influencias.» Sindicalismo. Misión humana y revolucionaria del Sindicalismo. Tierra y Libertad, 1945, p. 54. 
• Gutiérrez Molina, José Luis. Valeriano Orobón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa. Valladolid: CGT-Comité regional de Castilla y León, 2002, p. 302. 
• Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación; Martínez López, Fernando. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX. Marcial Pons Historia, 2010. ISBN 8492820128.