Levoča fou en els seus orígens un poble eslau. Després de les invasions tàtares el 1241 la regió quedà ocupada per poblacions germàniques. La menció més antiga de Levoča es remunta al 1249 (amb el nom de Leucha) en una carta de Bela IV. El 1271, Levoča esdevingué la capital dels saxons de Spiš i el 1371 aconseguí l'estatus de ciutat reial.