Letharia vulpina

Letharia vulpina, que en català es pot dir liquen dels llops,[1] tot i que el nom de l'espècie, "vulpina", es refereix al nom científic de la guineu

Letharia vulpina
Infotaula d'ésser viuLetharia vulpina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumAscomycota
ClasseLecanoromycetes
OrdreLecanorales
FamíliaParmeliaceae
GènereLetharia
EspècieLetharia vulpina Modifica el valor a Wikidata

Letharia vulpina, que en català es pot dir liquen dels llops,[1] tot i que el nom de l'espècie, "vulpina", es refereix al nom científic de la guineu (Vulpes), és una espècie de fong liquenitzat fruticós de la família Parmeliàcies. És de color groc verdós brillant, arbustiu i molt ramificat. Creix sobre la fusta de coníferes vives o mortes en bona part de l'Europa continental i Amèrica del Nord. Aquesta espècie és una mica tòxica per als mamífers a causa del pigment groc, àcid vulpínic, i s'ha utilitzat històricament com a verí per a llops i guineus.

Descripció

El tal·lus, o cos vegetatiu, té una forma fruticosa, és a dir, arbustiva i densament ramificada, i un color groc brillant a groc verdós o chartreuse, tot i que el color s'esvaeix en exemplars més secs. Les seves dimensions solen ser de 2 a 7 cm de diàmetre. Els soredis i els isidis, estructures reproductives vegetatives, són presents abundosament a la superfície del tal·lus, fet que els dóna un aspecte verrucós.

Com la majoria de líquens, tolera molt bé les gelades i les baixes temperatures. En una sèrie d'experiments, el liquen dels llops va ser capaç de reactivar el seu metabolisme després de 15 hores d'emmagatzematge en fred i reprendre la fotosíntesi només 12 minuts després de la descongelació. També va ser capaç d'iniciar la fotosíntesi mentre es reescalfava, encara a temperatures sota zero (°C), cosa que suggereix que pot romandre actiu durant l'hivern.[2]

Toxicitat

L'ús d'aquesta espècie per enverinar llops i guineus es remunta com a mínim a centenars d'anys, segons la menció de la pràctica a "Of the use of curiosity" de Christoph Gedner, recollit a Benjamin Stillingfleet, Miscellaneous Tracts Relating to Natural History, Husbandry and Physics (Londres, 1759). Aquest i altres líquens de color groc viu contenen àcid vulpínic, un producte químic tòxic de color groc que és verinós per a tots els carnívors, però no per als ratolins i els conills.[3]

Distribució

La seva àrea de distribució compren bona part d'Europa continental i Amèrica del Nord (sobretot Nord-oest Pacífic i al nord de les Muntanyes Rocalloses). També s'ha trobat en alguns indrets del Nord d'Àfrica i les Illes Canàries.[4]

És un liquen que sol trobar-se en troncs d'arbres vells, sobretot en àrees decorticades i que se sol associar a l'existència de boscos madurs i ecosistemes muntanyosos, encara que al nord d'Europa es pot trobar en altituds més baixes.[5]

A la península Ibèrica apareix rarament i de forma disjunta a la meitat nord: Picos de Europa, León, La Rioja, Portugal, Sistema Ibèric septentrional i meridional, i el Sistema Central. Als Països Catalans se l'havia trobat als Pirineus (al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) i Andorra, normalment sobre troncs vells de pi negre (Pinus uncinata). Degut a la seva raresa es va incloure dins del catàleg de flora amenaçada de Catalunya,[6] on es considera que el seu estat de conservació és vulnerable. L'any 2020 es va publicar la localització d'una única població a València, en un bosc madur de pi roig (Pinus sylvestris) al Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel.[7]

Taxonomia

Aquest liquen va ser descrit formalment per primera vegada el 1753 pel naturalista suec Carl Linnaeus. El va classificar com a membre del gènere Lichen, que era una pràctica habitual en aquell moment.[8] Auguste-Marie Hue el va transferir al gènere Letharia el 1899.[9]

  • Sobre una soca morta a l'est de Seattle, als EEUU.
    Sobre una soca morta a l'est de Seattle, als EEUU.
  • exemplar ben desenvolupat a la Llombardia (Itàlia).
    exemplar ben desenvolupat a la Llombardia (Itàlia).
  • detall d'una branca, amb aspecte verrucós.
    detall d'una branca, amb aspecte verrucós.

Referències

  1. ↑ «Els arbres més antics ajuden a protegir una espècie en perill d’extinció». L'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). [Consulta: 28 novembre 2025].
  2. ↑ Kallio P, Heinonen S. (1971). "Influence of short-term low temperature on net photosynthesis in some subarctic lichens." Reports of the Kevo Subarctic Research Station 8:63–72.
  3. ↑ Galun, Margalith. CRC Handbook of Lichenology, Volume III. Boca Raton: CRC, 1988, p. 98–99. ISBN 0-8493-3583-3. 
  4. ↑ Miguel Ángel López Varona «El Liquen de los Lobos (Letharia vulpina) en España.» (en castellà). www.researchgate.net, 2025. desembre. DOI: 10.13140/RG.2.2.22176.71686.
  5. ↑ Javier Martínez Abaigar, Encarnación Núñez, Andréz Ruiz-Bastida, Pepa Ramírez-Sáenz y Javier Etayo.. «Hallan el liquen Letharia vulpina por primera vez sobre tejos» (en castellà). Zubía, 30. [Consulta: 28 novembre 2025].
  6. ↑ «RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 9 abril 2015. [Consulta: 4 juny 2023].
  7. ↑ SIMÓN FOS, FRANCISCO IGNACIO MORA & SELA ESTHER HUESCA «El liquen de los lobos, Letharia vulpina (L.) Hue, novedad destacada para la biota liquénica de la Comunitat Valenciana (este de España)» (en castellà). BUTLLETÍ SOCIETAT MICOLÒGICA VALENCIANA, 24, 10-09-2020, p. 115-129.
  8. ↑ Linnaeus, Carl. Species plantarum (en llatí). 2. Stockholm: Impensis Laurentii Salvii, 1753, p. 1155. 
  9. ↑ Hue, A.  «Lichenes extra-Europaei». Nouvelles Archives du Museum d'Histoire Naturelle, vol. 1, 1899, p. 27–220 [57].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letharia vulpina

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.