D'Alexandre i Palamedes no en queda gaire cosa. Alexandre tractava del fill de Príam i Hècabe, Paris, anomenat també Alexandre. Cassandra, l'endevina que tenia per càstig que ningú mai no cregués els seus pronòstics, profetitzà que Troia seria destruïda si Paris vivia. Per això, Hècabe i Deífob intenten matar-lo. És recollit, però, per un pastor, que el salva.
De Palamedes, hom sap que el seu protagonista fou el mític inventor de l'escriptura. A Troia va ser objecte d'un engany, algú deixà a la seva tenda una nota falsa de Príam, l'enemic dels aqueus a Troia, amb diners. És condemnat per traïció. Palamedes escriu unes línies en un rem, per fer saber al seu pare Naupli el seu destí. El pare es venja dels grecs, incendiant el promontori de Cefarea, perquè creguin que es tracta d'un port i així naufraguin a la costa.
Argument
La flota grega està a punt de salpar de Troia, després d'haver-la destruïda, i fan un sorteig amb les troianes presoneres.
Els grecs decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor, Astíanax, bo i llançant-lo de les muralles de Troia estant. Menelau aleshores apareix per endur-se Helena.[1]
Traduccions al català
Eurípides. Tragèdies vol. II: Hècuba; La follia d'Hèrcules; Les Suplicants; Ió; Les troianes; Ifígenia a Tàurida. Traducció de Carles Riba. Barcelona: Curial, 1977. ISBN 847256097X
Eurípides. Les troianes. Introducció, traducció i notes de Ricard Torres i Ribé. Madrid: Ediciones Clásicas, 2005, 84 p. ISBN 9788478825622
Referències
↑Carles Miralles. "Introducció", a: Tragèdies d'Eurípides vol. II. Barcelona: Curial, 1977, p. 14