Conferència de Leonardo Moledo (esquerra) i Enrique Chaparro (dreta) sobre "El coneixement com bé social i la Biblioteca de Babel" durant Wikimania 2009
Pablo Leonardo Moledo (Buenos Aires, 20 de febrer de 1947 - 9 d'agost de 2014) va ser un escriptor, matemàtic i periodista científicargentí. Va ser un docent universitari especialitzat en temes culturals i científics i va destacar com a autor de llibres de difusió científica per a nens i joves. De 2000 a 2007 va ser el director del Planetari Galileo Galilei de Buenos Aires.
Biografia
Després d'estudiar en el Colegio Nacional de Buenos Aires es va llicenciar en Ciències Matemàtiques a la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires. Va seguir la carrera científica treballant per al Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET). Al mateix temps va cursar Història a la Facultat de Filosofia i Lletres (UBA).
Ha desenvolupat una reeixida carrera en el periodisme científic i la divulgació. Va ser professor titular de Periodisme Científic a la Facultat de Ciències Socials de la UBA i també professor de Problemàtica de la Ciència i Periodisme Científic a la Universitat Nacional d'Entre Ríos.
La seva tasca com divulgador científic es completa amb notes, columnes i reportatges en diversos periòdics, principalment Página/12, on és director del suplement de ciències Futuro, i amb programes que ha realitzat en les ràdios Municipal i Rivadavia, ambdues de la ciutat de Buenos Aires. També va ser guionista del cicle televisiu Ciencia y Conciencia que es va emetre pel Canal 13 el 1989.
El 1994 va rebre el diploma al mèrit de la Fundación Konex com a Millor figura en la ciència-ficció. El 1997 va rebre un altre premi Konex, el Diploma al mèrit com a Millor figura de l'última dècada en la categoria "Comunicació - Periodisme Argentí". De 2000 a 2007 va ser el director del Planetari Galileo Galilei de la ciutat de Buenos Aires, a més de Professor de la Universitat de Buenos Aires, de la Universitat Nacional de Quilmes i de la Universitat Nacional d'Entre Ríos.
Obra
En el camp de la creació literària ha destacat com a autor de:
Tres novel·les
La mala guita (1976)
Verídico informe sobre la ciudad de Bree (1985)
Tela de Juicio (1987)
Dues peces teatrals (estrenades en el Centro Cultural General San Martín)
Las reglas del juego (1985)
El regreso al hogar (1987)
Llibres de divulgació científica per a totes les edats, entre els quals:
De las Tortugas a las estrellas (1995)
La evolución (para niños, 1995)
El Big Bang (para niños, 1995)
Dioses y demonios en el átomo (1996)
Curiosidades del Planeta Tierra (1997)
La relatividad del movimiento (para niños, 1997)
Curiosidades de la ciencia (2000)
Diez teorías que conmovieron al mundo (I y II), (Coautor: Esteban Magnani, 2006)
El café de los científicos, sobre Dios y otros debates , (Coautor: Martín de Ambrosio, 2006)
El café de los científicos (II), de Einstein a la clonación, (Coautor: Martín de Ambrosio, 2007)
La leyenda de las estrellas (2007)
Lavar los platos (Coautor: Ignacio Jawtuschenko)(2008)
Los mitos de la ciencia (2008)
El último café de los científicos (Coautor: Javier Vidal, 2011)
Nombrosos contes, alguns inclosos en antologies de ciència-ficció, i publicats en diaris destacats de la premsa argentina (Clarín, Página/12) i en revistes com El Pendulo i Minotauro.
El 1996 va escriure una Agenda Científica i la sèrie de fasciucles Un viaje por el universo, ambdós editats pel diari argentí Página/12.
Des del 10 d'octubre de 2012 fins al 24 de juliol de 2013 publicà a Página/12 una col·lecció de quaranta fascicles que desenvolupen la història de la ciència i els seus principals postulats. Aquests van ser compilats després en format de llibre sota el títol Historia de la ideas científicas (de Tales de Mileto a la máquina de Dios), il·lustrats per Milo Lockett. Va ser la seva última publicació, realitzada en 2014, i en coautoria amb Nicolás Olszevicki. El llibre es proposa ser la "primera història general de la ciència assajada de l'Argentina en els últims 50 anys".[1]
