Leandro Pérez-Cossío y Bada (Cartagena, 18 de maig de 1832 - Madrid, 30 d'octubre de 1888) va ser un periodista i polític espanyol.
Biografia
Nascut en Cartagena[2] el 18 de maig de 1832, es va traslladar de jove a Granada. Va començar la seva carrera com a periodista en el periòdic La España de Pedro de Egaña. Des d'allí va passar, gairebé des de la seva fundació, a La Correspondencia de España, on va estar més de vint anys. Ja en els seus últims temps, i mogut per una estreta amistat amb Romero Robledo, va ser redactor de El Cronista i finalment director de El Diari Español (1885), quan Romero es va separar de Antonio Cánovas del Castillo i els seus amics van prendre aquest periòdic per a la seva defensa. Pérez-Cossío, que va pertànyer al grup de la Corda granadina, del qual també van formar part Alarcón, Castro y Serrano, Fernández Jiménez i Manuel del Palacio, entre altres, va exercir càrrecs administratius i va ser diputat a les primeres Corts de la Restauració pel districte gadità de Grazalema, en substitució de José Núñez de Prado.[4] Se li va dedicar un carrer a la seva ciutat natal, a més de figurar el seu retrat a l'Ajuntament. Va morir a Madrid en la tarda del 30 d'octubre de 1888.[nota 1]
Notes
- ↑ Segons Ossorio y Bernard «de un derrame seroso», segons Mariano del Todo y Herrero «després d'haver cobrat la seva paga en aquest establiment de crèdit, va muntar en un cotxe de plaça que li conduís á el seu domicili, sent sorprès per la mort dins del vehicle i lliurant prematurament una existència capáz fins i tot de fructuoses iniciatives».
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Referències
Bibliografia