Lazar Hrebeljanović

Lazar Hrebeljanović

Nom original	(sr) Лазар Хребељановић
Biografia
Naixement	1329 Prilepac (Regne de Sèrbia (medieval))
Mort	15 juny 1389 (59/60 anys) Camp de Kosovo (District of Branković)
Sepultura	monestir de Ravanica (1989–) ^43° 58′ 22″ N, 21° 29′ 48″ E monestir de Vrdnik-Ravanica (–1942) St. Michael's Cathedral ^(en) (1942–1988) monestir de Ravanica (1391 ^(Gregorià)–) Church of the Ascension in Priština ^(en) (1389 ^(Gregorià)–1391 ^(Gregorià)) Belgrad Szentendre
Tsar
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Conflicte	batalla de Kosovo Polje
Enaltiment
megalomàrtir
Festivitat	28 de juny
Altres
Títol	Stavilac ^(en) (dècada del 1350–dècada del 1360)
Família	Lazarević dynasty ^(en)
Cònjuge	Milica Hrebeljanović
Fills	Mara Lazarevic Brankovic, Dragana of Serbia, Teodora Lazarević, Jelena Balšić, Olivera Lazarević, Stefan Lazarević, Vuk Lazarević
Pares	Pribac Hrebeljanović   i NN

Lazar Hrebeljanović (en serbi: Стефан Лазар Хребељановић),ca. 1329 - 15 de juny de 1389, también conegut com el Tsar o Príncep Lazar (Цар Лазар), fou un noble governant serbi (Knez), a ser un governant serbi medieval que va crear l'estat més gran i poderós al territori del desintegrat Imperi Sèrbi.^[1] L'estat de Lazar, conegut pels historiadors com la Sèrbia del Moràvia, comprenia les conques dels rius Gran Morava, Morava Occidental i Moràva Meridional. Lazar va governar la Sèrbia de Moràvia des del 1373 fins a la seva mort el 1389. Va intentar ressuscitar l'Imperi Sèrbi i col·locar-se al seu capdavant, afirmant ser el successor directe de la dinastia Nemanjić, que es va extingir el 1371 després de governar Sèrbia durant dos segles. El programa de Lazar va comptar amb el suport total de l'Església Ortodoxa Sèrbia, però la noblesa sèrbia no el va reconèixer com el seu governant suprem. Sovint se'l coneix com el tsar Lazar Hrebeljanović (en serbi: Цар Лазар Хребељановић / Car Lazar Hrebeljanović); tanmateix, només ostentava el títol de príncep (en serbi: кнез / knez)^[2]

Lazar va lluitar i morir en la Batalla de Kosovo el juny de 1389 mentre dirigia un exèrcit cristià reunit per enfrontar-se a l'Imperi Otomà invasor liderat pel sultà Murat I.^[3][4]La batalla va acabar sense un vencedor clar, i ambdós bàndols van patir grans pèrdues. La vídua de Lazar, Milica, que va governar com a regent del seu fill adolescent Stefan Lazarević, successor de Lazar, va acceptar la sobirania otomana l'estiu de 1390.^[5]

Va ser enterrat al Monestir de Ravanica, que ell havia fundat. És una figura heròica de la història sèrbia, i un sant de l'Església Ortodoxa Sèrbia.^[6]

El príncep Lazar Hrebeljanović (en ciríl·lic serbi: Лазар Хребељановић; v.

Referències

1. Federici, F.; Tessicini, D. Translators, Interpreters, and Cultural Negotiators: Mediating and Communicating Power from the Middle Ages to the Modern Era (en anglès). Springer, 2014-11-20. ISBN 978-1-137-40004-8. 
2. Duijzings, Gerlachlus. Religion and the Politics of Identity in Kosovo (en anglès). C. Hurst, 2000, p. 185. ISBN 978-1-85065-431-5. 
3. Betz, Frederick. Societal Stasis and Change (en anglès). New York, NY: Springer, 2012, p. 201–225. DOI 10.1007/978-1-4614-1278-6_10. ISBN 978-1-4614-1278-6. 
4. Al-Arnaout, Muhammed «The Battle of Kosovo 1389: From Myth Making to Ideology» (en àrab). Ostour: A Bi-annual Peer-reviewed Journal for Historical Studies, 1, 2, 2015, pàg. 60–87. ISSN: 2410-0870.
5. Stojkovski, Boris. «Remarks on the Serbian Foreign Policy in the Age of Despot Stefan Lazarević». A: Erika Juhász (editor). BYZANZ UND DAS ABENDLAND VII. Studia Byzantino-Occidentalia. Eötvös-József-Collegium, 2021, p. 293-312. ISBN 978-615-5897-43-6. 
6. Todorovic, Jelena. An Orthodox Festival Book in the Habsburg Empire: Zaharija Orfelin's Festive Greeting to Mojsej Putnik (1757) (en anglès). Routledge, 2016-12-05. ISBN 978-1-351-95857-8.