Laura Cardoso (São Paulo, 13 de setembre de 1927 - São Paulo, 18 d'agost de 2026) va ser una actriu brasilera.[1][2] Consider
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Laurinda de Jesus Cardoso 13 setembre 1927 São Paulo (Brasil) |
| Mort | 18 agost 2026 São Paulo (Brasil) |
| Altres noms | Laura Cardoso |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió, actriu de veu |
| Activitat | 1952 |
| Família | |
| Cònjuge | Fernando Baleroni (1949–1980) |
| Premis | |
Laura Cardoso (São Paulo, 13 de setembre de 1927 - São Paulo, 18 d'agost de 2026) va ser una actriu brasilera.[1][2] Considerada una de les grans referències de la dramatúrgia brasilera, va iniciar la seva carrera a la ràdio als quinze anys, l'any 1942, i posteriorment es va convertir en una de les primeres contractades de la TV Tupi quan la televisió va arribar al Brasil, l'any 1950. Al llarg de més de vuit dècades de trajectòria va participar en més de cent produccions, entre teleteatres, telenovel·les, sèries, cinema i teatre, i va treballar amb emissores com Tupi, Record, Band, TV Cultura i Globo, on va romandre des de 1983 fins als seus darrers anys.[3]
Va debutar a les telenovel·les l'any 1958 amb el paper de Cosette a Os Miseráveis, de la TV Tupi, i a partir d'aleshores va encadenar nombrosos papers protagonistes i secundaris a produccions com Quando o Amor É Mais Forte (1964), Ídolo de Pano (1974) i João Brasileiro, o Bom Baiano (1978).[4] Ja a la Globo, va destacar en noves versions com Mulheres de Areia (1993) i A Viagem (1994), i en produccions com Irmãos Coragem (1995), Chocolate com Pimenta (2003) i Caminho das Índias (2009), on va interpretar la matriarca autoritària Laksmi.[5] Entre els seus papers més populars de la darrera etapa hi ha la vilana Dorotéia a la nova versió de Gabriela (2012), que va esdevenir un fenomen a internet, així com Dona Sinhá a Sol Nascente (2016) i Caetana a O Outro Lado do Paraíso (2017), aquesta darrera interpretada al costat de Lima Duarte i Fernanda Montenegro.[6]
Paral·lelament a la televisió, Cardoso va desenvolupar una llarga carrera teatral, on va debutar professionalment l'any 1959, als 32 anys, amb l'obra Plantão 21, dirigida per Antunes Filho. Va rebre dos premis Shell de millor actriu, per Vem Buscar-Me que Ainda Sou Teu (1990) i Vereda da Salvação (1993).[7] En el cinema, va debutar l'any 1962 amb O Rei Pelé i posteriorment va rebre tres Grans Premis del Cinema Brasiler, entre d'altres per Copacabana (2002) i O Outro Lado da Rua (2005), aquesta darrera interpretada al costat de Fernanda Montenegro i Raul Cortez.[8] Entre altres guardons, va rebre cinc premis APCA de televisió, dos Trofeus Imprensa i, l'any 2006, l'Orde del Mèrit Cultural, concedida pel president Luiz Inácio Lula da Silva.[9]
Quant a la vida personal, l'any 1949 va conèixer l'actor, guionista, director i productor Fernando Balleroni, amb qui es va casar i va tenir tres fills: Fátima, José i Fernanda; el fill José va néixer amb un problema sanguini i va morir als tres dies de vida.[10] El matrimoni va durar fins a la mort de Balleroni, l'any 1980, a causa de complicacions de la diabetis. Cardoso va continuar treballant fins als seus darrers anys de vida: el 2024 va participar en la sèrie Tributo, del Globoplay, en un episodi dedicat a la seva pròpia carrera, i el 2025 va aparèixer al curtmetratge Dona Rosinha.[11]
Va morir a casa seva, al barri del Sumaré, la nit del 17 d'agost de 2026, a l'edat de 98 anys, per causes naturals.[2] La mort de Laura Cardoso va coincidir, en menys de 24 hores, amb la de la seva col·lega Glória Menezes, per la mateixa causa.[12] Segons el seu besnét, que va comunicar la notícia a les xarxes socials, Cardoso va morir mentre dormia, en pau, quan faltaven 27 dies perquè complís els 99 anys.[13] En homenatge seu, la TV Globo va emetre la sèrie Tributo en lloc de la Sessão da Tarde habitual el mateix dia de la seva mort.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.