|
Lambda Pegasi
 Lambda Pegasi |
|---|
| Tipus | estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | G8IIIaCN0.5[1] |
|---|
| Constel·lació | Pegàs |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 127,3626 pc [2] |
|---|
| Radi | 28,5 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | −1,442[3] |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,93 (banda V)[4] |
|---|
| Temperatura efectiva | 4.776 K[5] |
|---|
| Paral·laxi | 7,8516 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −9,184 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 57,473 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 19 km/s[6] |
|---|
| Velocitat radial | −4,11 km/s[3] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 174 cm/s²[7] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 22h 46m 31.8779s[8] |
|---|
| Declinació (δ) | 23° 33' 56.3561''[8] |
|---|
| Metal·licitat | −0,15[5] |
|---|
| Lluminositat | 390 lluminositats solars |
|---|
|
|
Lambda Pegasi (λ Pegasi / 47 Pegasi / HD 215665) és un estel en la constel·lació del Pegàs, ocasionalment coneguda amb el nom de Sadalpheretz.[9] De magnitud aparent +3,97, es troba a 365 anys llum del sistema solar.
Lambda Pegasi és un gegant groc —encara que també ha estat catalogat com supergegant— de tipus espectral G8II-III. Té una temperatura efectiva compresa entre 4650 i 4775 K. La seva lluminositat és 400 vegades superior a la del Sol i posseeix un diàmetre 30 vegades més gran que el diàmetre solar.[10][11] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de 8,0 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació.[10]
Lambda Pegasi posseeix una metal·licitat comparable a la del Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 82 % del mateix).[11] La seva massa s'estima entre 3,7 i 4 masses solars. Quant al seu estat evolutiu, es pensa que en el seu nucli està començant la fusió nuclear de l'heli en carboni i oxigen. Finalitzarà la seva vida com un nan blanc amb 3/4 parts de la massa del Sol.[12]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Lambda Pegasi - star (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 1003-1009.
- ↑ 11,0 11,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 91-101.
- ↑ Sadalbari (Stars, Jim Kaler)
|
|
.svg){kind=small}
