En la seva carrera com a jugador, va obtenir, en general, resultats discrets: va participar en el torneig internacional de Viena 1907, on quedà en l'última posició (campió:Jacques Mieses). El mateix any, a Brno, un torneig local, fou segon rere Frantisek Treybal. Al super-torneig de Praga, 1908, fou 16è (de 20) (campió:Carl Schlechter). A Bad Pistyan 1922 fou 16è (de 19) (campió: Iefim Bogoliúbov).
Fou reconegut com un mestre en la composició d'estudis la solució dels quals sembla senzilla, però que són molt més complexos del que semblaven a primer cop d'ull.[5] El 1951 va publicar una col·lecció de 623 dels seus estudis d'escacs a "Kniha šachových studií". Els seus, en total, 1.159 estudis de finals fan que consti a la base de dades de Harold van der Heijden, com el quart compositor d'aquesta mena de la història.[6]
Ladislav Prokeš Groš, 1938 1.-2. Premi
8
a
b
c
d
e
f
g
h
8
8
7
7
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
a
b
c
d
e
f
g
h
Blanques juguen i guanyen
Solució:
1. b7 Cd6+ 2. Rd4! (i no 2. Rd5? Cxb7 3.e7 Rf7 taules) Cxb7 3. Rd5 Rg7 3. ... Cc5 no serveix: 4. e7 Ca6 (especulant amb el doble de cavall a c7 en cas que les blanques coronin) 5. Rd6 Rf7 6. Cd8+ Re8 7. Ce6 (amenaçant Cg7+) Rf7 8. Cg7 Cc7 9. Rd7! Zugzwang Rf6 10.Ce8+ i finalment el canvi de cavalls decideix la partida a favor de les blanques, que controlen la casella de coronació amb el rei. 4. Cd8!! Cxd8 5. e7 I la coronació del peó és inevitable, guanyant la partida.
