Lactobacillus casei és una espècie del gènere Lactobacillus que es troba a l'intestí i la boca dels humans. Aquesta espècie en particular pot viure en un ample rang de temperatura i pH i complementa el creixement del L. acidophilus, que produeix l'enzim amilasa (enzim que permet la digestió dels hidrats de carboni).
Usos
El principal ús és en la indústria lletera; es troba en alguns tipus de formatges en maduració[1] així com en les olives sicilianes fermentades naturalment.[2] El Lactobacilus casei també s'utilitza en medicina: s'ha demostrat que una beguda comercial que conté la soca Shirota del L. casei inhibeix el creixement in vivo de l'Helicobacter pylori, però quan la mateixa beguda fou consumida per humans en un petit assaig la colonització per H. pyroli va disminuir només una mica, i la tendència no fou estadísticament significativa.[3] Algunes soques de L. casei es consideren probiòtiques i poden ser efectives per alleujar malalties bacterianes patògenes gastro-intestinals. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquestes propietats han de ser demostrades en cada soca específica, incloent estudis clínics en humans, perquè siguin vàlides.[4] El L. casei s'ha combinat amb altres soques de bacteries probiòtiques en assaigs aleatoris que estudien els seus efectes per a la prevenció de la diarrea associada a antibiótics i les infeccions per Clostridium difficile. En aquests assaigs, els pacients que no van rebre el placebo van tenir taxes menors de C. difficile sense efectes adversos.[5] Alguns estudis suggereixen que el Lactobacillus és un tractament segur i eficaç per a la diarrea aguda i infecciosa.[6] La bacteria L. casei també s'empra per a la preparació d'aliments, en la fermentació natural d'olives i d'algunes llegums per a dismunuir els gasos que es generen durant la seva digestió.[7]
Soques desenvolupades comercialment
Algunes soques han estat desenvolupades per a utilitzarles amb finalitats comercials; alguns exemples són la L. casei DN-114001 i L. casei Shirota (vegeu Actimel i Yakult) o la L. casei Immunita (vegeu Danone).[8]
Referències
- ↑ «The role of the nonstarter lactic acid bacteria in Cheddar cheese ripening». International Journal of Dairy Technology, 57, 2–3, 2004, pàg. 145–152. DOI: 10.1111/j.1471-0307.2004.00150.x [Consulta: 30 octubre 2013].
- ↑ «Lactobacillus casei, dominant species in naturally fermented Sicilian green olives». Int. J. Food Microbiol., 90, 1, 1-2004, pàg. 9–14. DOI: 10.1016/S0168-1605(03)00159-4. PMID: 14672826.
- ↑ «Effect of frequent consumption of a Lactobacillus casei-containing milk drink in Helicobacter pylori-colonized subjects». Aliment. Pharmacol. Ther., 17, 3, 2-2003, pàg. 429–35. DOI: 10.1046/j.1365-2036.2003.01452.x. PMID: 12562457.
- ↑ «Joint FAO/WHO Working Group Report on Drafting Guidelines for the Evaluation of Probiotics in Food», April 30 – 1 maig 2002.
- ↑ McFarland, LV «Evidence-based review of probiotics for antibiotic-associated diarrhea and Clostridium difficile infections». Anaerobe, 15, 6, 2009, pàg. 274–80. Arxivat de l'original el 2012-06-10. DOI: 10.1016/j.anaerobe.2009.09.002. PMID: 19825425 [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ Van Niel, C. W.; Feudtner, C.; Garrison, M. M.; Christakis, D. A. «Lactobacillus Therapy for Acute Infectious Diarrhea in Children: A Meta-analysis». Pediatrics, 109, 4, 2002, pàg. 678–684. Arxivat de l'original el 2012-09-13. DOI: 10.1542/peds.109.4.678. PMID: 11927715 [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ Marisela Granito; Glenda Álvarez «Lactic acid fermentation of black beans (Phaseolus vulgaris): microbiological and chemical characterization». Journal of the Science of Food and Agriculture, 86, 8, 6-2006, pàg. 1164–1171. DOI: 10.1002/jsfa.2490.
- ↑ ; Ko Okumura«Effects of a Fermented Milk Drink Containing Lactobacillus casei Strain Shirota on the Human NK-Cell Activity».
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
