Amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 es va reordenar la zona i es va ampliar l'àmbit del polígon i s'hi van destinar alguns equipaments esportius. També hi ha el parc de la Vall d'Hebron.
El barri actual de la Vall d'Hebron té el seu origen en la construcció del polígon d'habitatges del Parc de la Vall d'Hebron el 1968. Aquest polígon de pisos es va construir en terres de les antigues finques de can Travi Vell i can Travi Nou, can Marcet (salesians), can Brasó i can Rossell, que era territori de l'antic municipi d'Horta.[1]
Aquest barri modern integra elements antics com Martí-Codolar, can Travi Nou i can Travi Vell i elements moderns com el Pavelló de la República o els diversos equipaments esportius i jardins i zones verdes en harmonia amb els blocs de pisos. En ocasió dels Jocs Olímpics de 1992 es va ampliar el polígon amb un gran sector destinat a equipaments esportius i a nous habitatges.[1]
Pavelló de la República
Reconstrucció a Barcelona
Al barri de la Vall d'Hebron hi ha una rèplica fidel de l'emblemàtic Pavelló de la República de l'Exposició Internacional de París de 1937. L'original fou obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, mentre que la rèplica va ser completada el 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics, per l'estudi d'arquitectura Espinet/Ubach, de Barcelona, amb reformes el 2006. Al pavelló original hi van ser exposades obres importants de l'avantguarda d'aquell temps, com ara el mural de MiróEl segador, que va desaparèixer en acabar l'exposició,[2] el Guernica de Picasso, l'escultura Font de mercuri, dedicada a Almadén, d'Alexander Calder (avui a la Fundació Miró de Barcelona), l'escultura de la Montserrat de Juli González, l'escultura El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella (El poble espanyol té un camí que condueix a un estel), d'Alberto Sánchez Pérez, etc. A l'edifici actual hi ha una rèplica fotogràfica del Gernika de mida original.[3][4][5]
