La Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer.[1] Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab. Els orígens del poble són àrabs; possiblement, el seu nom prové de rabbita, originàriament un tipus de fortalesa militar, amb una marcada funció de guaita.
Història
Castell de la Ràpita
El lloc possiblement ja estava habitat durant l'edat de bronze, com queda palès en les abundants ceràmiques trobades a la rodalia del turó que ocupa el castell. També s'hi han localitzat diversos bocins de ceràmica ibèrica en alguns murs del castell i a l'ermita situada prop d'aquest (a uns 200 m). Es conserva la torre ibèrica de guaita, de 10,60 m x 5,50 m. L'època romana també ha deixat petjada a la Ràpita: als voltants del castell, es conserven les restes d'un arc, a més d'abundant ceràmica (sigillata hispànica, vernís pompeià, campaniana…). Però la cultura que més petjada ha deixat ha estat la musulmana. L'any 711 els àrabs creuaven l'estret de Gibraltar, i amb poc temps arribaven als territoris que avui conformen les nostres contrades. A la ràpita, els àrabs van establir-se, al turó del castell, on sembla que van aprofitar la torre ibèrica i la van convertir en un lloc de repòs dedicat a l'oració, una mena de monestir musulmà fortificat (una ràbita). Les notícies escrites d'aquesta fortificació, però, es remunten al moment de la seva conquesta per part del comte d'Urgell, Ermengol IV i la seva esposa Adelaida, l'any 1090. L'any següent, els comtes atorgaren al monestir de santa María de Ripoll, "Rapitam que est ante Balager", per tal de construir-hi un monestir, cosa que sembla no es feu efectiva.
Anys més tard, Jaume II d'Urgell, el Dissortat, escollí el castell de la Ràpita per establir-hi el seu quarter general per presentar batalla al pretendent castellà a la Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera. El cens més antic del qual es té constància data de l'any 1378, i atribueix 5 focs a la Ràpita.
Fou municipi independent fins a meitat del segle xix que s'incorporà a Vallfogona de Balaguer.[2]
