La Reine de Saba

La Reine de Saba

La Reine de Saba, el 28 de febrer de 1862, Acte I^er, escena 2, escenografia de Despléchin (L'Illustration, març 1862)
Forma musical	òpera
Compositor	Charles Gounod
Llibretista	Jules Barbier i Michel Carré
Llengua original	francès
Basat en	Le voyage en Orient de Gérard de Nerval (Hermann Hesse )
Creació	1861
Data de publicació	segle XIX
Gènere	grand opéra
Parts	cinc
Personatges	Amrou ^(en) , Bénoni ^(en) , Méthousaël ^(en) , Phanor ^(en) , Sarahil ^(en) , Adoniram ^(en) , Soliman ^(en) i Balkis ^(en)
Estrena
Estrena	28 de febrer de 1862
Escenari	Teatre de l'Òpera de París,

La Reine de Saba és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Le voyage en Orient de Gérard de Nerval. S'estrenà al Teatre de l'Òpera de París el 28 de febrer de 1862.

Origen i context

El 1859, Gounod va estrenar Faust i va passar a ser el compositor més famós de França. Gounod va intentar la resta de la seva vida compondre una obra com Faust. Mai no ho va aconseguir tot i que va compondre molta música, ni amb La Reine de Saba, que n'era la seva favorita.^[1]

El dia de l'estrena, la part més aplaudida de l'obra va ser el cor cantat al segon acte pels jueus i el poble de Saba (identificats sovint com sabeus).^[2]

Personatges

Paper	Tessitura	Estrena, 28 de febrer de 1862[3] (Director: Pierre-Louis Dietsch)
Balkis, la Reina	soprano	Pauline Guéymard-Lauters
Bénoni	mezzosoprano	Hamäckers
Sarahil	mezzosoprano	Tarby
Adoniram, escultor i arquitecte del Temple de Salomó	tenor	Louis Guéymard
Soliman, el bíblic Salomó	baix operístic	Jules-Bernard Belval
Amrou	tenor	Raphaël-Auguste Grisy
Phanor	baríton	Mécène Marié de l'Isle
Méthousaël	baix operístic	Théodore-Jean-Joseph Coulon
Sadoc	baix operístic	Frèret
Ballarines		Zimma, Emma Livry

Argument

Balkis, reina de Saba, visita a Soliman, a la ciutat de Jerusalem, on es treballa en la construcció del Temple. L'arquitecte encarregat de les obres és Adoniram. La reina s'enamora apassionadament d'Adoniram. L'arquitecte, enardit pel seus èxits, s'atreveix a plantar cara a Soliman. Balkis i Adoniram conspiren contra Soliman i fugen. L'última escena té lloc a la Vall del Cedró. Adoniram és assassinat per tres dels seus treballadors, que l'acusen de no fer front a les seves demandes salarials. Balkis atribueix la mort del seu estimat a una venjança de Soliman.

Referències

1. Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ediciones Robinbook, 2007, p. 420. ISBN 9788496924048. 
2. Chouquet, Gustave «La Reine de Saba» (en francès). Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'à nos jours, 1873, pàg. 420 [Consulta: 28 febrer 2017].
3. Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco, La Reine de Saba Almanacco Amadeus (italià)

Enllaços externs

• «Charles Gounod - La Reine de Saba» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2017].