En 1886, Màrius Petipà i el seu Ballet Imperial van presentar a Sant Petersburg una nova coreografia amb nous passatges musicats per Riccardo Drigo. D'aquests, el més célebre és el pas à deux de Gringoire i Esmeralda, en especial un tros amb el solo que ella balla amb una pandereta, al qual ell la festeja.
Argument
El ballet està ambientat al París medieval, on el campaner de la catedral, el deforme Quasimodo, s'enamora de la bellíssima gitana Esmeralda. No és l'únic, l'arquebisbe de la catedral, Claudio Follo, tot i haver fet vots de castedat, també n'està d'ella, i es veu turmentat per la gelosia i l'ànsia de venjança, igualment contra els seus principis morals, d'un tercer candidat, el poeta Pierre Gringoire. Però no tots estimen l'Esmeralda, el capità Phoebus, de qui ella està enamorada, voldrà trair-la. Entre Esmeralda, el poeta i el capità s'establirà un triangle amorós observat de molt a prop pels habitants de la catedral.
El turment que pateixen els personatges, en aquest ballet l'arquebisbe, és un element característic dels anomenats ballets d'acció.[1]
