L'última casa de l'esquerra

L'última casa de l'esquerra

The Last House on the Left
Fitxa
Direcció	Wes Craven
Protagonistes	Sandra Cassel Lucy Grantham David Hess Fred J. Lincoln Jeramie Rain
Producció	Sean S. Cunningham i Katherine D'Amato
Guió	Wes Craven
Música	David Hess i Steve Chapin (No surt als crèdits)
Fotografia	Victor Hurwitz
Muntatge	Wes Craven
Vestuari	Susan E. Cunningham
Distribuïdor	Hallmark Releasing Corp.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1972
Durada	91 min.
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	90.000 dòlars
Descripció
Gènere	terror
Tema	venjança i assassí en sèrie

L'última casa de l'esquerra (títol original: The Last House on the Left) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wes Craven, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Krug i els seus tres joves, temibles assassins, segresten i torturen a mort dues noies que celebraven el seu aniversari. Només cometran un greu error decidint passar la nit amb una gent,que són els pares d'una de les dues noies. Per a ells, comença el terror i el seu malson, a l'última Casa a l'esquerra.^[2]

Repartiment

• Sandra Cassel: Mari Collingwood
• Lucy Grantham: Phyllis Stone
• David Hess: Krug Stillo
• Fred J. Lincoln: Fred 'Weasel' Podowski
• Jeramie Rain: Sadie
• Marc Sheffler: Junior Stillo
• Gaylord St. James: Dr. John Collingwood
• Cynthia Carr: Estelle Collingwood
• Ada Washington: Ada
• Marshall Anker: el xèrif
• Martin Kove: el diputat
• Ray Edwards: el carter

Al voltant de la pel·lícula

• L'Última Casa a l'esquerra és la primera pel·lícula del realitzador americà Wes Craven (Scream , Les urpes de la nit...).
• El rodatge s'ha desenvolupat del 2 d'octubre al 6 de novembre de 1971 a Long Island, Nova York, Redding i Westport.
• Es tracta d'un remake d'una pel·lícula sueca, La Font, dirigida el 1960 per Ingmar Bergman.^[3]
• La pel·lícula també va ser objecte d'un remake el 2009: L'Última Casa a l'esquerra de Dennis Iliadis.
• A destacar, una petita aparició de Steve Miner, realitzador de l'Assassí del divendres (1981), Homicidis en 3 dimensions (1982), Warlock (1989) o Day of the Dead , 2007), en el paper, que no surt als crèdits, del hippy que es burla de l'adjunt del xèrif.
• La pel·lícula va ser prohibida al Regne Unit durant 30 anys.
• Jonathan Craven, el fill del cineasta, fa una petita aparició en el paper d'un noiet amb una pilota.
• Al començament del llargmetratge, una indicació ens descobreix que la història es basa en una història real.

Banda original

1. The Road Leads to Nowhere
2. Wait for the Rain
3. Sadie and Krug (Baddies' Theme)
4. Now You're All Alone

Vegeu també

• L'última casa a l'esquerra (remake de 2009)

Referències

1. esadir.cat. L'última casa de l'esquerra. esadir.cat. 
2. «Last house on the left». The New York Times.
3. Critica DevilDead