Léon Fabre de Llaro

Léon Fabre de Llaro

Biografia
Naixement	1830 Perpinyà (Catalunya del Nord)
Mort	1898 (67/68 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord)
Activitat
Ocupació	historiador
Membre de	Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales ^(en)

Léon Fabre de Llaro (Perpinyà, 1830 - 1898) va ser un notari i historiador rossellonès.

Biografia

A més d'exercir a Perpinyà d'advocat i posteriorment de notari (ja ho era el 1866), durant molts anys va ser administrador-director de la Caixa d'Estalvis de la capital del Rosselló, i també fou membre^[1] de la Comissió departamental de sericicultura. Estigué molt vinculat a la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales ^[2] i hi fou arxiver durant vint-i-cinc anys (des del 1873 fins al seu traspàs a Perpinyà el 1898). A l'entitat també hi feu de secretari dels concursos literaris dels anys 1868, 1872 i 1891 i, tot i que el 1868 hi rebutjà una poesia perquè estava escrita en català ^{[nt 1]} el 1886 ja s'hi premià la poesia de Jacint Verdaguer ^{[nt 2]} Els dos campanars ^[4] i al concurs del 1891 s'hi habilità una secció específica per al català, encara que únicament ^[4] en la variant rossellonesa.

Fabre de Llaro publicà ressenyes bibliogràfiques, memòries històriques i arqueològiques i biografies o necrologies de rossellonesos (com Francesc Boher, Julià Bernat Alart, Jean Baptiste Alzine o Antoine Tastu). Els seus treballs històrics li valgueren ^[5] les distincions d'oficial d'Acadèmia (1880) i d'oficial d'Instrucció Pública.

Es casà amb Pauline Aragon el 1872 i tingueren dos fills: André (nascut el 1875) i Marie Thérèse (1878-1972) ^[6]

Coberta de l'edició en extret de Le congrès archéologique de France en Roussillon (1875)

Obres

^[7]

• «Un chapitre curieux de l'histoire des beaux-arts en Roussillon: Biographie de Boher». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 23, 1878, pàg. 285-300.
• «Le congrès archéologique de France en Roussillon». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 21, 1874, pàg. 455-474.
• «Discours prononcé au convoi funèbre de M. Antoine Tastu, Inspecteur-général honoraire des Ponts et Chaussées». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 26, 1884, pàg. 356-358.
• «Discours prononcé aux funérailles de M. Alzine, Membre fondateur de la Société». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 26, 1884, pàg. 353-355.
• Discours prononcé par M. Fabre de Llaro,... sur la tombe de M. Bernard Alart,..le jeudi 5 février 1880. Prades: imp. de Larrieu, 1880. 
  • «Nécrologie [text del discurs]». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 24, 1880, pàg. 377-381.
• «Discours prononcé sur la tombe de M. Siau, Ancien Trésorier de la Société». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 26, 1884, pàg. 348-352.
• «Lettre a M. Camp sur ses poésies nationales». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 20, 1873, pàg. 353-362.
• Obsèques de M. Alart, archiviste du département des Pyrénées-Orientales, décédé à Vinça le 5 février 1880. Discours prononcé au cimetière par M. Léon Fabre de Llaro, au nom de la "Société agricole, scientifique et littéraire" du département. Toulouse: Impr. de l'Indépendant, 1880. 
• «Rapport sur le concours de poésie et d'histoire». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 17, 1868, pàg. 35-60.
• «Rapport sur le dernier concours de poésie et d'histoire». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 19, 1872, pàg. 361-388.
• «Rapport sur le concours littéraire de 1891». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 33, 1892, pàg. 35-46.
• «Résumé des travaux de la section des lettres et arts libéraux du mois de novembre 1867 au mois d'avril 1868». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 16, 1868, pàg. 309-317.

Notes

1. Fabre de Llaro defensà al 1868 el rebuig al català amb l'argument

   «	Nous n'éprouvons aucun besoin de faire revivre l'idiome de nos aieux, et d'augmenter son influence. Respectons-le dans son passé, dans les antiques souvenirs de nos pères qu'il nous a légués. Mais ne regardons cet instrument que comme une curiosité, un monument historique à aimer, à conserver, à bénir, pour tout ce qu'il a produit de bon et de beau. Ne tentons aucune restauration qui pourrait nuire à l'ordonnance architecturale de l'édifice moderne, sans être véritablement utile à l'ancien	»
   — Rapport sur le concours de poésie et d'histoire (1868), p. 39

2. El 1882, Léon Fabre de Llaro mateix havia proposat Jacint Verdaguer com a soci corresponent de la SASL, cosa que el religiós li havia agraït "infinitament" ^[3]

Referències

1. Discours prononcé sur la tombe de M. Siau (1884), p. 350
2. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 200.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
3. Gallart i Bau, Josep «Jacint Verdaguer i Albert Saisset. La Renaixença literària a la Catalunya Nord». Anuari Verdaguer, núm. 9, 1995, pàg. 386.
4. Vila, Pep ««Vora la mar» (1884) i «Els dos campanars» (1934): dos poemes de J. Verdaguer traduïts al francès». Anuari Verdaguer, núm. 14, 2006, pàg. 495-496.
5. «Nécrologie [de Léon Fabre de Llaro]». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 40, 1899, pàg. 373.
6. «Arbre genealògic de Léon Fabre de Llaro» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
7. «Fitxa de Léon Fabre de Llaro, al web del "Comité des travaux historiques et scientifiques» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].